del cel al mar sense passar per la Terra

Allà on tot se sent vertader va aparèixer per primera vegada l'amor. En un principi ningú no va sospitar de res, passava desapercebut per la incomprensió de la gent que hi vivia, gent acostumada a desentendre's i pensar molt les coses de manera superficial, dedicant-los-hi un esforç major del que requerien, gairebé molest. Allà dalt cada ciutadà vivia abstret, dins una bombolla pesada, amb molt de sabó, que distorsionava l'enfora. Era una societat petita, ben comportada, amb modals i serenor; però incapaç d'unir-se vertaderament:
Ningú havia après a estimar i tampoc havia sortit mai del seu petit món. No hi havia pares, ni fills, ni germans. No hi havia odi tampoc, però sí decepció i tristesa. El sentiments eren compresos amb estudi i coneixement dels llibres, amb pràctica entre els més curiosos. Tots els llibres eren a la biblioteca, repetits i re-impresos desenes de vegades. Quan apareixia un nou ciutadà se l'enviava allí, a la biblioteca, per a que tornés a comprendre allò oblidat pel cor. Els llibres de l'amor i l'odi estaven prohibits, tan prohibits que no existien.
Aquell amor va nàixer d'un fil de memòria, d'un nou ciutadà que recordava. Però la història no comença aquí, sinó molt abans...

Capítol 1: El cel
Un lloc immòbil, tan antic com la Lluna, amb el terra blanc i esponjós que s'estén per una superfície infinita, on el qui ha intentar finir-la i definir-la, no ha retornat mai. Han estat cinc ciutadans els que durant sempre, perquè ningú no recorda quan ni tampoc sap què és el temps, han mancat a la ciutat, amb els seus noms escrits al registre civil i a les històries fantasioses de la biblioteca. Es recorden com valents, intrèpids inconformistes que es negaven a sotmetre's a la infinitud d'aquell terra, ànimes lliures que insistien en tenir la raó. El primer de tots els viatgers, va marxar per un interès superior al que hom ha conegut mai, volia estudiar el seu món, i va agafar moltes llibretes, llapis, gomes d'esborrar i una bicicleta. Va emprendre el seu camí abans que s'escrigués el codi d'Hammurabi. Ell, pioner, va abandonar el convencional, el seu futur, i va desaparèixer al sortir el milè arc de Sant Martí que aquell, per aleshores poble, havia vist mai. La seua personalitat no quadrava amb l’entorn, aquells carrers que tot i ser amples l’ofegaven, el tancaven.