Edward Hopper (1882-1967).

M'ha semblat prou interessant l'opinió. I m'ha agradat també com es pot extendre aquesta a dos visions totalment diferents. La pols transparent, les linies incòmodes, la llum engoixant, el paissatge pelat i nu, tot quadra amb els persontages, tot enfatitza un sentiment solitari i dessolat, em sembla. Les seues pintures, totes, són fines i desequil·librades, com un home que intenta ser clar i es perd entre si mateix, que reflecteix no només el que podria ser el caràcter de Hopper, sinó un sentiment desbordat de complexa soledat. Et convido a estuidar-lo una mica més, a entendre'l, perquè veig afany, i això, entre interessants en l'art, sempre és benvolgut.

M'agraden molt els quadres de Hopper i a mi sobretot em porten a un estat de solitud. Malgrat que no sé gaire de tèciques d'art i menys sé de matemàtiques (ara estic fent un curs d'història de l'Art) és interessant tot el què expliques,demostrant com sempre un pou de cultura.

He après una mica més. Gràcies.

Allò que es mostra d'un llibre quan el veus si el tens de cara s'anomena coberta, i al darrere, on hi ha les explicacions que se solen escriure per dir de què va el llibre, és la contracoberta. La portada és la pàgina on surt el títol i l'autor i sol estar a la pàgina tercera, a la dreta. Un error per altra banda força comú, no et sàpiga greu fer-lo, però un cop sabut, és bo ser-ne conscient de cara al futur.

Tu tens la vista molt entrenada en coses de perspectiva; la majoria les passem per alt. Les teves observacions són molt pertinents. Que la pintura distorsioni las realitat no és cosa nova, només cal veure l’expressionisme o el cubisme. Passa igual en literatura, un poeta es pot prendre unes llibertats que a un assaig o una obra acadèmica no gosaria fer.
Potser Hopper distorsiona la perspectiva per a fer recaure l’interès en la llum, molt especial a la seva pintura, com descrius a la segona part.
És cert que les pintures de Hopper provoquen molta inquietud, però no he sabut trobar ningú que expliqui com i perquè.
Potser les teves reflexions son un camí per a no dir més banalitats sobre els seus personatges i arribar a entendre que fa.
Però el que dius és un assaig, va pel bon camí, però trobo que es podria aprofundir. Ho podries titular com diu en llpages: “un matemàtic mira un quadre”. Potser calen més explicacions tècniques que complementin les reflexions emocionals.

El títol del meu comentari és el que m'ha vingut al cap després de llegir el text. I ho dic amb la connivència de tot el que diu, crec que és un punt de vista encertat, en cap cas esbiaixat per la seva formació científica. A banda, us convido a rellegir el relat mentre contempleu els quadres de Hopper esmentats, veureu l'encert del que diu en Joan Colom.