Estimat Joan,
M'agradaria comentar-te certs aspectes d'aquests nanorelats que ens has ofert. Tot el que diré, ho diré des del més gran respecte que puc tenir cap a tu, no és cap atac personal.

Per començar, m'agradaria destacar que la sensació abans i després de llegir-los, ha estat la mateixa. No crec que m'hagin aportat res, quan, justament, d'un nanorelat s'espera que en dues línies et remogui per dins. Crec que l'error d'aquests nanorelats és que són massa plans. Suposo que amb la segona frase intentaves donar un punt de vista diferent als contes (parlo en general), però pel que fa a mi només has aconseguit que intenti buscar desesperadament el to irònic, que, i potser és per culpa meva, no he trobat a cap lloc. M'he plantejat fins i tot si buscaves un to absurd.

Per exemple, de Guillem Tell, potser la gràcia està en què només es podrà posar al cap una poma amb cucs, idea que em sembla bastant pobre; no deixes participar al lector en el nanorelat, no deixes marge per a què se sorprengui, i això sí que s'ha d'intentar millorar per tal de què guanyin en profunditat.

Fins i tot, crec que dius massa, que no mostres, no deixes moure els personatges, i per tant, com ja t'he dit, el lector es pot sentir frustrat de llegir unes quantes paraules que van juntes, en comptes d'un món en dues línies.

Per acabar, dir-te això, que en general estan bé, però encara els hi falta bastant, per arribar a ser microcontes o nanorelats.

Hola, estan força bé els nanorelats, però potser en alguns moments he trobat a faltar alguna cosa: per exemple, en el relat número sis, trobo que encara pots anar més enllà, el nanorelat perd força amb aquest "envoltat de gent", ja que m'estàs explicitant el perquè de la seva soledat. Crec que en uns nanorelats com aquests, potser seria interessant deixar participar una mica més al lector.
Un altre exemple és el primer nanorelat: em falla aquest "tenir-la dins", ja que no m'aporta la immortalitat que em vols mostrar, potser hauries de buscar una altra imatge més potent que concordés més amb la idea d'estimar-la per sempre.
Vaja, en general estan força bé, però a la majoria encara els falta un punt més, que segur que soluciones reescrivint-los.
Ànims!