Ja els hi passa als don-juan's, que van per la vida lligant-se les mil i una ties (és un dir), i, quan troben a La Que Els Agrada i la rebutgen, el seu món s'ensorra i es fa pols de cop i volta...

En fi, el cràpula sabrà el que fa. Les noies sempre acaben venjant-se, i el món es venja dels dolents. Bon vent!!

Un bon relat, Rosalita. Petonets!!

M'agrada molt aquest relat, tens molta fantasia i capacitat de sorprendre. Jo li hagués afegit, al relat, vàries millores, però malgrat tot és molt bo.

Sense calces... Devia regalar-los-hi al "tros d'home" que es va engalipar... Això sí: he observat que aquest home era castellanoparlant, que li escrivia la nota en castellà...

... però en fi: un polvo sempre és un polvo.

Salutacions!!

Jo li hagués proposat algunes millores, però trobo que és molt simpàtic i molt amè de llegir, i de molta qualitat.

M'alegro que al final l'amic i l'amiga es reconciliin.

Una cosa així em va passar a mi amb una amiga que vaig tenir fa un temps, que se'm va cabrejar per motius que ni ara sé quins eren. Simplement alguna cosa li vaig dir, ja no me la volia perdonar, i durant mesos doncs realment no me la va perdonar.

Fa moltíssim que no sé res d'ella. ¿Què se'n deu haver fet?

Ja veus el relat, si no m'evoca records...

Apa, un petonet, "Mafalda"!!

És un molt bon relat, i té molta imaginació. Felicitats.

Hauré de mirar amb uns altres ulls els calaixos de casa meva, no sabia pas que ells fossin tant poètics...

Et recomano fer un relat paralel, però per una identitat de casa molt més pública: els pósters, expressió que tothom pot veure a les parets (o els quadres, que tenen paralelismes). ¿Perquè no t'hi animes?

M'encanta el relat. Té un regust d'enyorança i de suavitat molt maca. Felicitats, Lior.

Sóc en Crom el nòrdic, l'escriptor d'Èric, Miranda i els demés ossetaires. No tinc les contrasenyes a ma perquè escric des de casa (si els hackers no m'haguessin robat tant de temps...). Però participo com a usuari-lector a Relats. Una abraçada!!