M'ha atrapat el teu relat. No sabia que era sobre la pel.lícula "Los Santos Inocentes". Veig la força de les teves paraules, frases, fragments...estem davant el naixement d'una gran escriptora? De moment ja et tinc als meus favorits. Atrapes, amb la màgia del teu escriure...

Colpidor.No puc dir res.He llegit el relat de cap a peus i us he vist i he pregat per vosaltres .Conec la malaltia, no és aquesta, però fa patir...Res més una abraçada,
és un relat expressiu, realista, tràgic, vital, la mateixa vida...on ens porta? Segurament a aquesta companyia de la que parlaves, dels petons a la mare malalta, del record de la seva estimació, de les coses petites...del pare dalt del cel, del camí fet plegats...Petons.

Benvinguda a relats.
Un somni segurament viscut...finalment tot s'ha acabat , els calaixos no s'obriran més i les bates et deixaran de seguir arreu on vagis. És la màgia de la realitat, de la jubilació que et permet obrir d'altres portes, veure atuells daurats i magnífics oberts al carrer de cada dia, lluny de les quatre parets màgiques de l'aula i l'escola.La frase final de la mare és molt sàvia, el dia cansat,atrafegat, té son, vol descansar i finalment s'adorm.
Et desitjo tota la creativitat en aquesta nova etapa

M'ha agradat el teu relati , per dir-ho francament el que no els mancava era espai, estant a l'espai, sí vull dir a l'espai exterior sense vestit d'astronauta, com aquell que mira la lluna des del balcó de casa a Júpiter.El relat es fa seguir i el desenllaç suau i tendre és fins i tot, per què no, versemblant.

Ah! el primer amor,, quan sembla que res més no existeix.Quan ambdues persones, ambdós cors flamegen a l'uníson....extraordinari també ho pens.

Benvinguda a Relats en Català. és un bon començament avoltes el temps ho guareix tot o el que passa també és que gairebé res és de color de rosa excepte en la ficció.
Si el relat és ficció pots arribar on vulguis, a fer que els rius siguin dolços i que el amors siguen màgics i eterns...la realitat també és bonica quan acceptem que el rosa no és comú ...ooo potser sí.