Cercador

Llista categories

QUAN TENÍEM ESPAIS EN COMÚ

Un relat de: Roger Vilaplana

Quan fa ja que et vaig seguir en la teva aventura per buscar un nou lloc on viure? Tres anys o potser quatre? A mi em va costar tant deixar enrere la família, les amistats, el meu entorn, en definitiva el meu món! T’estimava, això el més important, ho era tot, i et vaig seguir. Volies un lloc amb núvols ataronjats a tothora, on sempre hi fes bon temps, amb un anticicló perenne, on s’hi poguessin veure immenses aurores boreals a mitja nit, on hi bufés vent per practicar kitesurf a l’àrida sorra... I deies d’un lloc on això era possible. També em volies a mi, recordes?, tot i que t’havia expressat els meus dubtes de que jo encaixés com una peça més en el teu difícil trencaclosques. Poques setmanes després, arribats aquí, l’indret escollit, eres feliç: ho tenies tot, et trobaves al teu particular paradís, però la felicitat va fer que et comencessis a aïllar en el teu planeta.
Tot just arribar ja vaig veure que em faltaria l’aire, l’atmosfera es va fer irrespirable, la nostra relació es va enrarir i la nit i el dia de sobte es van escurçar, i van començar les discussions quan cadascú parlava de llunes diferents... Aquí tenim més espai, cert, i unes vistes fantàstiques, i tant, però em sento engabiat, i és veritat que el cel i Saturn es veuen espectaculars, però ja no ens escoltem els desigs ni les emocions i mirem en direccions diferents; tu observes el paisatge daurat i jo el punt blau al cel de l’horitzó taronja. En això tampoc ens posem d’acord. Abans, tot era tan fàcil! Coincidíem mirant la lluna i dibuixàvem mil viatges en la nit... Sé que el temps allà és canviant, però no hi ha vents huracanats ni aquesta calor asfixiant, i l’atmosfera té un aire més oxigenat i aurores boreals, molt més modestes, sí, però tan boniques! I sento que s’ha acabat, ja no puc més. He pres una decisió: si tu et vols quedar en aquest cul de món, aquí a Júpiter, ja t’ho faràs; jo demà mateix faig les maletes i amb el primer forat negre que trobi me’n torno a la Terra tres anys enrere.

Comentaris

Afegir comentari

Un relat molt espaial[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 03-11-2014 | Valoració: 10
Realment aquest relat és molt espaial, començant pel títol magnífic, continuant pel suspens de saber el lloc on passa l'acció, continuant també per saber com acabarà la relació entre els dos protagonistes i acabant amb la sorpresa que es troben a Júpiter! Déu ni do! Una estona magnífica llegint-te. Una abraçada.

Aleix
Espai[Ofensiu]
DIAMANT | 22-10-2014 | Valoració: 9
M'ha agradat el teu relati , per dir-ho francament el que no els mancava era espai, estant a l'espai, sí vull dir a l'espai exterior sense vestit d'astronauta, com aquell que mira la lluna des del balcó de casa a Júpiter.El relat es fa seguir i el desenllaç suau i tendre és fins i tot, per què no, versemblant.
Tendresa...[Ofensiu]
reusenca | 31-07-2014 | Valoració: 10
Fantàstic. M'ha agradat força el teu llenguatge, la manera d'expressar els sentiments, les emocions, l'estar a prop o lluny de l'altre... M'has fet pensar el poc important que és el lloc que ens envolta (encara que sigui preciós), el que importa és la persona amb la que vols compartir i ser a la vegada. M'he sentit molt bé llegint el teu relat, gràcies.
Molt bon relat d'amor i desamor!!![Ofensiu]
Nonna_Carme | 12-04-2014
Amb el teu permís en destaco una frase:"Cadascú parlava de llunes diferents".Genial!!!
Salutacions, Roger.
No tant ciència ficció[Ofensiu]
Mena Guiga | 11-03-2014
Més aviat toca les desil·lusions que dues persones viuen en fer tangible el que havien parlat-somniat i que esdevé ben diferent. Mostres així, dissortadament, n'hi ha arreu. Potser no van parlar prou.

:-))) Mena
Atmòsfera molt ben dirigida.[Ofensiu]
Angelina Vilella Ros | 22-12-2013 | Valoració: 10
Roger, m'ha agradat el teu relat, no és un relat literal, has d'entrar en ell i això el fa mereixedor d'una bona crítica.
Bones Festes
M'ha encantat.[Ofensiu]
Carles Ferran | 11-12-2013
Poc queda per comentar, les anàlisis dels anteriors comentaristes resumeixen perfectament la gràcia i excel•lència del relat. Enhorabona.
Història d'amor futurista[Ofensiu]
E. VILADOMS | 09-12-2013
M'ha agradat el teu relat, Roger! I és que, per temps que passi, les relacions de parella sempre seran així de complicades.
un original relat de desamor[Ofensiu]
Galzeran (homefosc) | 09-12-2013
A la ciència ficció també li calen relats d'amor, són intemporals i certament futuristes.
M'agrada el lèxic emprat, des-acomplexat i amb un bon nivell literari en tot ell.
Felicitats i sort!

Ferran
espais...[Ofensiu]
Maria Bofarull Sánchez | 09-12-2013 | Valoració: 9
Jajaja! Una història de desamor a l'espai... Llunes i colors de Júpiter i el blau d ela Terra... Fins on som capaços d'anar quan estem enamorats i en quin moment voldrem tornar enrere? M'has fet riure! Gràcies pel text!

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Roger Vilaplana

3 Relats

15 Comentaris

3971 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Afegir a preferits

Biografia:

Un dia em van néixer i des de llavors que no vull parar de créixer.
Després de tenir abandonades les lletres durant força anys, les recupero per diversió; i ara sento que m'amanyaguen, i mentre hi jugo em distreuen i em fan companyia. Jo les visc i sé que un dia les sentiré riure.

Tinc el cap ple de pardals que s'alimenten de lletres.
Algunes de les que surten d'aquest caparró les podeu trobar a: www.elcappledepardals.blogspot.com
O bé en forma de piulades a:
@rogervilhor

Salut i lletres!

Veure perfil complet >