No m'agrada la nit...

Un relat de: reusenca
No m’agrada la nit…

No m’agrada la nit ! La foscor m’ha fet perdre els colors. Ajaguda en un lloc que no és el meu, no sé qui sóc: m’he perdut a mi mateixa, deambulo, no em moc. Des d’aquest lloc inhòspit intento cridar i no recordo les paraules. L’aire em ve a glopades per no deixar-me marxar del tot. Em trobo en un univers sense el vermell, ni el groc, ni el blau... -Existeixo o no,- em pregunto?- Estic sola o algú m’acompanya?-
No m’agrada la nit! Trontollo i busco sense saber què. Tanco els ulls i m’horroritzo: calaixos que s’obren i es tanquen, bates que caminen de pressa i que venen a mi per dir-me que estic aquí, llocs estranys que no identifico, una habitació carregada de llibres oberts, tancats, mig oberts, mig tancats. No vull tancar els ulls... una angoixa permanent m’empetiteix.
Els sentiments s’han amagat perquè tenen por, volen resguardar-se, volen sobreviure, volen... Sóc alguna cosa?... Dins de la foscor amb els dits llargs i freds a les palpentes vaig resseguint allò que sospito que és meu: unes cames primes i quietes que no es belluguen, uns braços que busquen el moviment sense ganes, una cara sense somriure ni mirada...
No m’agrada la nit! ... No m’agrada aquesta nit llarga i trista!...
Estic en un món de somnis? No... ! Els meus somnis solen ser bonics, tenen color, tenen esperança... Aquest món el desconec, està ple de portes tancades, de llums sense claror, de paraules ofegades, d’aires sense vida.
No m’agrada aquesta nit que no s’acaba; aquesta nit sense espais ni fronteres on existeixo sense existir, on visc sense viure, on respiro fora de mi mateixa i sóc sense ser.
No m’agrada la nit!
Amb els ulls ben oberts m’esforço per buscar aquells poders amagats que em faran ressuscitar els colors. Provo de tornar-los a tancar. Primer intent: fallit, torno a veure calaixos, bates que corren, llums que s’apaguen...
Però... hi ha una cosa diferent!: una escletxa de llum em descobreix el color blanc i darrera hi ha quelcom que no distingeixo gaire, poc definit, enterbolit...
Obro els ulls per fer una prova, però no vull perdre l’escletxa de llum... Seran fantasmes que m’enarboren o bé angelets que volen despertar el meu fals somni? El temps s’exhaureix i no el vull malmetre, no vull aturar-me per endevinar-ho.
Torno a tancar els ulls i observo atònita que l’escletxa de llum es manté i a més a més alguna cosa diferent ocupa l’espai que hauria de ser el cel i es mou lentament, no com els calaixos que es tanquen aferrissadament, ni com les bates que corren cap a mi. M’amara la lentitud i em tranquil•litza aquesta claror escadussera. És un raconet, però tant s’hi val, és com una petita llavor que farà créixer una vida que sempre ha existit, però que per uns instants va perdre força.
Obro els ulls i no els vull tornar a tancar, encara tinc por. Recordo que quan era menuda i atemorida em posava el coixí damunt del cap, la meva mare em deia:
- No tinguis mai por de la nit, és el dia que dorm.

Comentaris

  • A mi tampoc[Ofensiu]
    Naiade | 15-11-2014 | Valoració: 10

    Et felicito reusenca, has sabut transmetre un estat d’agonia i desorienta-me’n d’una manera molt plàstica. Endinses al lector en aquest garbuix que sembla sense sentit, però que en te molt i el fas viure l’agonia, que bé podria formar part d’un film del gènere. Segueix escrivint que jo t’aniré llegint.
    Una abraçada

  • Molt ben escrit[Ofensiu]
    Calderer | 23-10-2014



    Un text senzill però molt ben escrit i molt expressiu. L'angoixa de trobar-se a l'hospital, en aquest punt entre la vida i la mort està molt ben evocada.

    Un incís... respons a algun dels comentaris que t'han fet aquí mateix... aquesta pàgina funciona diferent d'altres, la teva resposta no els arribarà. Has de respondre al fòrum o bé comentant algun text dels autors.

    Salutacions

    Lluís

  • La nit del somni[Ofensiu]
    DIAMANT | 22-10-2014 | Valoració: 9

    Benvinguda a relats.
    Un somni segurament viscut...finalment tot s'ha acabat , els calaixos no s'obriran més i les bates et deixaran de seguir arreu on vagis. És la màgia de la realitat, de la jubilació que et permet obrir d'altres portes, veure atuells daurats i magnífics oberts al carrer de cada dia, lluny de les quatre parets màgiques de l'aula i l'escola.La frase final de la mare és molt sàvia, el dia cansat,atrafegat, té son, vol descansar i finalment s'adorm.
    Et desitjo tota la creativitat en aquesta nova etapa

  • aleshores | 07-10-2014

    Hi ha lucidesa i excès de por, en el meu cas, durant la nit, moment en que la feblesa apareix. Moment del concepte poètic: les paraules i verbs que ens venen al cap tenen un sentit i una precisió evocadores. Però a les primeres clarors del dia quan encara potser només són remotes blancors, ens ajuden a alçar-nos una vegada més.

  • Afegitó[Ofensiu]
    reusenca | 01-10-2014

    Moltes gràcies Josep Mª i Gabriel pel vostre comentari i la vostra valoració. Això m'anima força... Un incís que no sé si he sigut capaç de reflectir: aquest relat el vaig escriure després d'un ingrés a l'hospital amb un pronòstic gravíssim. Tenia com es diu un peu a l'altre barri i la subsistencia va ser gairebé un miracle. Potser en l'escrit no s'entreveu d'aquesta manera...

  • Reusenca[Ofensiu]
    Gabriel M. | 01-10-2014 | Valoració: 10

    Molt bo aquest relat. La nit...
    Gràcies per venir a llegar-me.
    Una besada.

  • Quan era...[Ofensiu]
    AVERROIS | 04-09-2014 | Valoració: 10

    ...petit no podia soportar la foscor i ara no puc dormir si hi ha claror. Els nostres fantasmes apareixen en blanc i negre, o potser sommies en color? La nit és pau, els estels ens donen la imatge de meravellosa immensitat i la Lluna la clasor suficient per veure que els colors no deixen de ser el reflex de la llum que l'objecte no vol. I les cases de nit deixen anar els seus gemecs perquè de dia no en fem cas. També tenen vida segurament atemorides per sons que no poden veure. Nosaltres tenim una gran sort, els nostres ulls poden gravar la immensitat d'imatges que gaudim dia a dia.
    Mercés pels teus comentaris.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de reusenca

reusenca

11 Relats

50 Comentaris

11224 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Sóc nata a Reus, encara que fa 35 anys que no hi visc. Sóc mestra, encara que ja no exerceixo ja que m'ha arribat la "dolça" edat de la jubilació.
La llengua és una de les meves grans passions. Sempre he pensat que quan em jubilés em dedicaria a cultivar-la, sobretot la llengua escrita. I aquí estic per complir els meus desitjos. espero que amb l'ajut dels relataires, ho aconseguiré. Gràcies per endavant.
Carme, la reusenca