merci per la nota, diria que t'has excedit!
però l'accepto sense problemes.. jejej

me'n alegro molt que t'hagi agradat, sincerament.
Per cert, tenia entès que era "Jag älskar dig", però tampoc entrarem en detalls superficials; la importància radica en el missatge, oi? :)

salut!

pd: m'ha agradat el poema, que no ho he dit! jeje

Sensibilitat pura...
gràcies per aquests instants de gaudi..

de debó.

un 9 perquè la perfecció no existeix, perquè per sort, no ets perfecte, i això precisament fa que ho siguis per a mi...
m'encanta la descripció des dels teus ulls...
perquè és tot allò que no veig, quan surto de casa teva i agafo el 2, i em deixa a l'estació, i torno a la "meva realitat"...

però no et pensis que és sense tu, més ben al contrari, és constantment amb Tu.

T'estimo, moltissim, ja ho saps oi? :)


pd: m'ha encantat la ennumeració detallada fins a extrems horribles del recorregut del tren.. jiji

O sigui, a veure, que algú m'expliqui si us plau què hi ha de dolent en qué la familia et deixi comentaris positius/negatius... Falta de subjectivitat? Falta d'objectivitat? Falta de realisme? Si a la teva familia li agrada i et diuen que està molt bé, què passa? És un concurs amb 3000 euros en metàl·lic per qui tingui més comentaris favorables? Perquè si és així què faig escrivint això!

Conec al durrutia, és company de feina, però no li he posat un 8 al relat perquè dilluns el vegi, li he posat perquè m'ha agradat, CONY.

Quina ràbia de comentari en serio...

I el que em fot més ràbia són les meves explicacions de si el conec o no, i les de l'autor dient que no eren familia...

Mare meva, poca feina, t'has lluït col·lega (ni m'interessa mirar el teu pseudònim).

Apali,
bon relat tio, m'ha agradat, ja t'ho he dit en persona..
"L'escriptor" també, però... no l'acabo d'entendre! Hahahaha

Cuida't! ;)

Sento si he pogut ferir la sensibilitat d'algú amb el "cagontot" final. La veritat és que en principi era momentàni, fins que trobés alguna expressió que pogués canviar-lo; de l'estil d'un "collons!" o quelcom no tan groller.
I també és veritat que al bloc de notes havia anotat (canviar per alguna cosa més suau), però per tercera vegada, també és veritat que m'he penjat i no he pogut canviar-ho, així que ja no hi ha marxa enrera.
Disculpes de nou!

Cuit.

Molt bon relat, assaig, poema o reflexió... Però pel meu gust només en l'apartat literari i formal.
Ho sento lluisba, no he pogut evitar deixar-te el meu comentari, en forma de crítica constructiva si tu vols, o únicament d'opinió, donada la facilitat del tema en qüestió. L'abordament senzill, multitudinari, típic, tòpic i cansat ja, anti-nord-americà. Que consti que tot això ho dic exclusivament a títol personal -com podria ser, sinò?
Per això dic que una pena. Ja sabia com seria l'escrit només llegir l'irònic títol.

Per sort, podem consolar-nos: no serà pitjor que l'amic George.

Salut.

com un gran blues, així és aquest poema i així és com m'agrada la vida. Així que rodó, un 10 mister.

merci pel minut de gaudi que m'has fet passar llegint "tristesa".

Salut!

molt gran el poema si senyora!
tot un sortit o vómit "d'em-cago-en-tu-cabronàs" que m'ha encantat, més que res perquè just avui he escrit un relat cagant-me també en un algú.

Salut!

No calen més explicacions, molt gran el poema i un 10 de valoració.
Molt... bé, només dir-te que has anat perfilant vers a vers la relació amb la meva ex-parella, ella va descobrir el poema i me'l va dir...

Increïble, si senyor, posa la pell de gallina.