Love and Happiness

Love and happiness

Cantava Al Green. I jo pensava, què merda està dient? Què merda m'està dient aquest cabró?
Marxo. Baixo al pàrquing d'una revolada: m'he deixat les claus de la moto a casa. Torno a pujar. Em cago en tot, em creuo amb una veïna. La miro malament. Li faig por... Dec semblar un boig esquizofrènic, i crec que ara mateix me'n sento...
No hi ets. Has marxat, puta. M'has deixat tirat, jo que ho vaig fer donar deixar tot per tu. Reputa. Mor.

Love and happiness

Encenc una cigarreta. No m'agrada fumar. Odio fumar; de fet mai m'ha agradat. Sempre ho he odiat. Però n'encenc una rere l'altre.
Sóc a la barra del bar més destortigat de Barcelona. M'entra la malenconia. Marxo. Vaig a aixecar-me feixugament -l'alcohol pesa en els meus moviments -, quan de sobte et veig. Ets allà. Preciosa. Nua. Et despullo amb la mirada i la imaginació alcoholitzada.
M'excito. Penso i imagino en tot el què et faria. Suaument. Salvatgement. Ens prendria la passió, ens podria la passió. Arribaria a estimar-te. Sense cap mena de dubte, també m'estimaries. No t'imagines com m'estimaries. Què et faria sentir. Et portaria a mons desconeguts fins aleshores. Els descobriríem junts. Crec que m'he enamorat.
Vaig a dir-te alguna cosa, envalentit per l'embriaguesa. Decidit, penosament tort, pastosament brut. Haig de dir-te el que sigui, encara que pensis que sóc un cretí. Ho sóc.
I també sóc a lleus metres de tu. Ens separen segons, carinyo. Ja sóc aquí amor. T'he esperat tant...
Puta, tens parella; vas acompanyada, puta. Puta de cagoentot i puta tu.
M'has destrossat.
M'heu destrossat de nou.

Love and happiness

Sóc un escriptor frustrat. Fa segles que no escric cap relat. Només puta poesia, fàcil, tènue, insípida, vulgar, banal. No és fàcil escriure poesia, cabrons. Què us penseu?
He enviat els meus poemes a una editorial. Una editorial petita. "¿Prefieres ser cola de león o cabeza de ratón?" Cua de lleó. Però l'editorial és petita. Acaba de començar, acaba d'obrir les portes del món literari, de la imaginació, dels somnis.
Inconscientment crec que la vaig escollir per les ínfimes possibilitats que tenia de que m'acceptessin algun escrit, algun poema de merda d'aquests que faig. ¿Vas de poeta?
- No són de merda, cabrons, ¿sabeu què costa expressar els sentiments?
No en teniu ni idea.
Us penseu que ho feu tot sovint, ni us ho cregueu; no en sabeu.
Tot això penso mentre condueixo. Pum! Accident? No, no us donaré aquesta satisfacció.

Love and happiness

T'estimo. T'estimo tant que sóc incapaç d'expressar-ho, ja ho saps. Però per mi no és suficient. Perquè aquesta merda de llengua no té prou paraules perquè puguis entendre què sento per tu? Què m'arribes a fer sentir.
Frustració.
Fàstic.
Per les meves arrels, pel meu món.
Paradoxes, inconnexions, subtils contradiccions.
M'estimo el meu país, m'estimo la meva terra. Però m'hi cago en ella tot sovint, sobretot quan em sento així, i no puc fer-hi res. No puc explicar-te descriure't, què sento per tu.

Love and happiness

Canta el geni d'Al Green. Serà cabró. Ara sí que deu estar a gust allà on es trobi. Bevent whisky sense parar.
Qui pogués...