Cercador
"No marxis II"
Un relat de: AriaDna_21- Compartir:
"No marxis", "queda't aquí", "vine"... Somrius... És l'únic que sóc capaç de dir a les 6 del matí... Mig adormida... just abans de que et dutxis i agafis el camí cap a l'estació "Catalunya Exprés, procedent de Tortosa... Destinació Barcelona Estació de França. Amb parada a Altafulla-Tamarit, Torredembarra, St.Vicenç de Calders, Vilanova i la Geltrú, Barcelona Sants, Barcelona Passeig de Gràcia, Barcelona Estació de França. Via 2"...:$
I és que no vull deixar-te marxar, vull que continuis amb, sota el cobrellit que tan maniàticament col·loco (cosa que al final tu també faràs :P) , sota els meus llençols... abraçant-me mentres dormo donan-te l'esquena... i notar-te amb mi... :$
"Ves amb compte", "avisa'm quan arribis", "dona'm un besito", "t'estimo", "tanca bé la porta"...
I escolto com demanes l'ascensor, i em giro i abraço la teva part del coixí, i noto la teva olor... I torno a dormir-me...
Comentaris
-
jiji[Ofensiu]Cuit | 08-04-2008 | Valoració: 9
un 9 perquè la perfecció no existeix, perquè per sort, no ets perfecte, i això precisament fa que ho siguis per a mi...
m'encanta la descripció des dels teus ulls...
perquè és tot allò que no veig, quan surto de casa teva i agafo el 2, i em deixa a l'estació, i torno a la "meva realitat"...
però no et pensis que és sense tu, més ben al contrari, és constantment amb Tu.
T'estimo, moltissim, ja ho saps oi? :)
pd: m'ha encantat la ennumeració detallada fins a extrems horribles del recorregut del tren.. jiji
