És fotut d'explicar

Això no és un relat, ni és
tampoc un poema. Ni molt menys
és ficció, ni una comèdia o
una novel·la d'aventures.
És, simplement, una suma de
sentiments; d'això que em fas
sentir tan a dins, que m'envaeix
en un tot, i que no cal ni
que tanqui els ulls per a sentir-ho.
És semblant a la flama de la
qual un dia vaig parlar-te'n, i
que resta aquí al meu interior.
És això, doncs, tan
inexplicable, tan difícil de
traduir en paraules; en un
llenguatge que els dos puguem
entendre...
Que em crea
impotència, la impossibilitat
de tal exercici.

Per consolar-me penso,
Vull creure, que Tu m'entens;
Només Tu, nineta, perquè
(prego) potser sents alguna
cosa semblant al
que t'explico
o intento descriure't,
i aleshores pots intuir per
on vaig...

¿És així, amor?