La veritat és que...

La veritat és que... inicialment es deia "m'enamora" (així està escrit a la meva llibreteta Paperblanks old-leather 9x14 que m'he comprat avui), però abans em faig l'harakiri que haver de compartir títol amb l'últim éxit de Juanes "calenta - quinze - añeras - horrible - i - fastigosament - comercial - i - que - a - sobre - el - tío - va - de - sobrat - a - un - anunci - de - la - tele". Passo. Així que no sé quin títol posar, i explico tot això perquè la gent m'entengui. Mercès.

Encara que no t'ho creguis,
encara que et puguis enfadar
(m'arriscaré)
i et confessaré
que,
fins ahir,
no sabia
E-X-A-C-T-A-M-E-N-T
què m'enamorava de tu.

Què tens, què és
allò que fa que no pugui
[ni vulgui
deixar de pensar
ni un sol instant en tu.

És allò que
fas dius mires;
i sobretot,
com ho fas dius mires;
que em torna
absolutament
boig,
i m'arranca
un somriure
sincer.

Així que ahir
vaig tenir, per fi,
el que se'n diu
"una revel·lació".
Potser et sembla massa cinematogràfic
[tot plegat,
o quelcom exclusiu
del gènere literari,
i potser penses:
"Collons, una revel·lació!"
doncs si,
i no és exclusiu de cap guionista flipat;
et parlo de la meva realitat:
ahir em va passar.

La revel·lació
no és senzilla
tot i que a priori ho sembli.

Em vaig donar compte,
de sobte,
i mentre mirava la brossa
(t'ho juro);
vaig quedar-me quiet
i em vaig fotre a riure.

Carinyu,
estic A-B-S-O-L-U-T-A-M-E-N-T
enamorat
de la teva
Personalitat.
Sí.
Personalitat.
Totalment colat,
penjat.

Perquè la teva Personalitat
engloba:
que tinguis mania infinita
[amb el cobrallits,
que no t'agradi la maionesa
(com no t'agrada la maionesa?!?!?!?!);
que siguis la fanàtica més incondicional
del Sabina;
que quan dorms,
hagis de tocar el matalàs amb els peus...
(és difícl d'explicar per escrit);

que et deixis els trossos de pa
de les pizzes i que els tiris
a la brossa,
i que això faci
que descobreixi
perquè
no
deixo
de
pensar
en

Tu...


T'adoro cony!