em recorda a la pel·licula de tu vida en 65 minutos.... puf!! m'he quedat una mica KO.

M'agrada moplt com escrius, deixes intriga fins al final!
Genial

M'has fet mantenir atenta al teu relat i he oblidat per complet tot lo del meu voltant... et seguiré llegint! =)

enhorabona!
i respecte a lo que arrosegaves.. si tu vols ho solucionaras, només fa falta la teva intenció

Què fariem sense l'esperança? i més tu, que ets un romàntic nat... m'agrada molt aquesta faceta de inconformista, de voler canviar tot allò que no t'agrada.. no ho perdis, no deixis que l'experiència et desanimi viure en aquest món.

Endavant!
Una abraçada,

Núria

m'agrada molt com escrius, en akest aspecte cap crítica... entenc perfectament akesta esperança ke dius tu i després tot s'en va en orris... són masses il·lusions, i al final al veure qe el que veia, el que m'imaginava no passa, magafa un baixón.... però penso ke hi ha una petita diferència entre il·lusions i esperançes... l'esperança és el ke et fa tirar endavant , el ke t'ajuda en els canvis i el que t fa ser una mica més feliç.
una altre cosa (no mallargaré massa:..:P) és ke veig ke amb les patacades de la vida ens tornem més desconfiats, amb menys il·lusions amb menys alegria de quan eres nen... per això tots els que tenen més de 34 anys riuen tant poques vegades... no deixis que la vida t'amargui!!
una abraçada,
Núria

Ostres, tú! m'has fet pensar i venir unes ganes de canviar-ho tot...!! Podem canviar el món, estem fets d'aquesta pasta, per a convertir-ho tot en justícia, en democracia, en igualtats.

Una abraçada!!

Nunu