Ulls de color mel

Per casualitat, aquest matí, en sortir de comprar el pa, he topat cegament amb un tors robust. He aixecat la vista per a intentar disculpar-me, i els teus ulls de color mel m'han ajudat a reconèixe't. Tu, company d'aula durant tota l'etapa escolar, perdut en combat des de que vam acabar el darrer curs.
Moments dubitatius, tremolors... però al final he aconseguit preguntar-te què és de la teva vida. Al cap de cinc minuts de conversa, m'has preguntat si tenia alguna cosa de bo per fer, i jo, pàmfila de mena, t'he dit que no. En menys de mitja hora, ja érem fent un cafè a la Plaça Major del poble.

Enginyer en Telecomunicacions... caram! A mi em fa com una mica de vergonya la meva Diplomatura de Magisteri al costat! Fa temps que vius a la ciutat, m'has explicat, perquè en el teu Erasmus de final de carrera a Itàlia vas conèixer a una italiana que estava molt bona i, tu, amable com n'ets quan la cosa promet, te la vas lligar i la vas fer venir amb tu. Al cap de tres mesos et va deixar per un altre i ho vas passar malament al principi, però el temps tot ho cura. M'has dit que estaràs una temporadeta pel poble amb els teus pares i la teva germana gran, que acaba de ser mare.
Pel que fa a mi... res de nou a explicar, la veritat. Visc encara amb els pares i el gos a la mateixa casa de sempre, i els nòvios que he tingut podrien contar-se amb una sola mà i encara em sobrarien dits! Treballo des de que vaig acabar la carrera a l'escola del poble i no surto gaire durant els caps de setmana.

Hem comentat que tu, abans, eres el típic guaperes que li anaven totes les nenes al darrera. Totes menys jo, ho he de reconèixer. A mi m'agradava més el Pol, que no era tant guapo però era més interessant. Pobret, dos anys després d'acabar el COU ens vàrem assabentar que havia mort en un accident de trànsit... Quina llàstima em va fer.
Jo era la típica repel·lent, que treia de tot excel·lent menys de gimnàstica, perquè estava grassoneta i em saltava la meitat de classes. Ara he perdut quilos, m'he tenyit de ros i m'he posat lentilles. M'he desfet de gairebé tota la por i inseguretat que arrossegava tot i que avui torna a renéixer. No entenc perquè, però t'he trobat molt guapo. I em miraves com mai abans ho havies fet.

El temps m'ha passat volant i el cafè ràpid s'ha convertit en una conversa d'hora i mitja. Ens hem dit adéu amb dos petons sonors i carinyosos, tot intercanviant-nos els mòbils. En acabat, jo he tornat a casa i he donat una excusa tonta als pares pel retard, i tu vés a saber on has anat. Ara sóc al llit, i sento sonar el telèfon, que està damunt de la tauleta de nit. L'agafo, i llegeixo a la pantalla el teu nom. No sé si contestar, tinc por que els teus ulls m'hagin enganyat...