En estat de Tardor

Saps quina és la sensació quan van caient totes les fulles, a poc a poc? Aquell període entre l'estiu i l'hivern: la tardor. És quan començes les classes, intentes mantenir-te en estat de gràcia recordant l'estiu que has passat i imaginan-te un hivern molt interessant, però sense pensar en que estas a la tardor, comença el fred i les normes... és un estat "out". Jo ara mateix estic així. La qüestió és Viena. Saps el què és convidar als teus amics amb tota la il·lusió del món i que et desmontin tot el que havies pensat, i ni tan sols t'agraeixin el que has fet... diuen que no s'ha d'esperar res a canvi. I ja ho sé, però jo ho havia fet, volia pensar que estarien contents, que seria un dels millors viatges fets mai, que mai oblidarien. I resulta que anem a una ciutat a on més de la meitat de la gent li importa una merda, i a l'altre meitat li faig pena. Algú l'altre dia em va dir que el que passava era que s'havia desmuntat la meva idea que m'havia fet dels dies a la ciutat de la música. No, no és simplement això, és algo més.. és sentir-me cada vegada més inútil en el grup. I saps quin és el consell que m'ha donat una amiga del grup? Distanciar-me d'ells una temporada... Realment jo trobo que és una situació caòtica. L'unic que sé, és que no vull continuar així. NO VULL!! Vull tenir uns amics de veritat, amb aquells en que t'hi sents a gust sempre, que cadascú fa la seva funció... cadascú aporta algo, i se sent bé. Jo només em sento bé quan quedem grups reduïts, i no quan estem tots junts, tanta gent i que com adolescents els unics que decideixen són dos o tres.

Sí, estic en temporada de tardor... recordant els ultims anys amb uns ulls plorosos i melancòlics, amb tota la taula plena dels meus 3 àlbums de fotos, en els quals 1 i mig està ple d'ells, i imaginant-me que tot s'arreglarà, que conservaré als meus col·legues mentres tanco els ulls per dormir placidament.