Caic...

Perduda. Simplement perduda. Ja fa un temps que em torna la sensació extranya de cansansi, però segueixo igual de forta, a les classes em va bé, els amics també, sento que vaig canviant, que tinc les idees més clares... però com sempre, em falta algú. Hauria d'aprendre a sentir-me segura i bé sense la necessitat de ningú, però és tant difícil... i més quan estàs canviant.

Estic en una època en què al meu voltant canvien coses, etapes, vaig descobrint món i també la meva visió sobre les coses no són les mateixes. Fins a on arribaré? No m'agrada estar apagada, però m'hi sento còmode. Potser és perquè durant molt de temps he estat així. Per ara ja no... ara tot és diferent... ara tinc una bona vida en tots els aspectes però porto uns dies cansada. Tot i així ,he parlat amb la meva cosina avui per la nit via telefònica i m'he animat, en escoltar-la, en escoltar-me, en fer-me riure, en animar-me, en sentir que m'estimen. No ho sé. No sé com em sento, ni per què he perdut la felicitat que tenia fins no fa gaire, ni els motius de la desaparició.

Sé que tornaré a tenir el cap ordenat i trobaré per fi, l'equilibri de la felicitat. Crec que el que haig de fer és no pensar tant, o si més no, manipular la meva pròpia ment, encara que no sé com acabi. Però quan ja fas alguna cosa, és molt difícil canviar-la. Com va dir un professor, "els canvis, sempre fan por". Doncs si, sóc un clar exemple.




(És el meu primer escrit i sembla una mica depresiu.... no és aquesta la intenció, ja que tampoc ho estic)