Feia temps que no et llegia.Finalment t'has decidit a passar de les imatges visuals pures a fer-nos visualitzar les més belles històries.Benvinguda al món dels contes i llegendes.Felicitats.
Anna

però crec que després reneixen amb més força i amb una altre forma...
T'he estat llegint i m'agrada com escrius. Em complau que un poeta com tu m'hagi animat a seguir escrivint. Potser hauré de buscar temps i inspiració i fer-ho.
Per cert vaig estar al Sàhara amb un amic que és el president de l'associació espanyola d'ajuda al poble saharaui. Va coneixer el Sàhar, com tu fent la mili l'any 74 o 75 i es va trobar amb tot el merder. des de llavors és militant compromès amb la causa saharaui. Potser us veu conèixer a la mili,es diu: Pepe Taboada.

M'ha agradat molt. És dens però amb un fil clar. Preciós.
I gràcies pel teu comentari. La veritat sóc nova en tot això i no sabia si publicar però de`prés dels ànims de tothom intentaré trobar moments d'inspiració i de calma per continuar-ho fent.
Per cert la meva família és de Mallorca.

Què serien les paraules si no aboquessin imatges?...
Què serien les imatges, si no les poguessim abocar amb paraules??
...potser dexarien d'existir...
Felicitats dissenyadora de paraules, imatges,il.lusions...

Xinel