Amb el temps

Amb el temps

T'he de dir:

He estat buscant
el lloc on s'hi desen les carícies,
i el frec del vent
dels xiuxiueigs a cau d'orella,
i aquest beuratge càlid,
que un dia em vas regalar,
i vaig fer meu;
i aquest perfum nostre,
que ens neguiteja,
i tantes més coses,
teves, i meves,
i d'uns pocs altres
abans que tu.

Matèria, al cap i a la fi.

I he caminat fins l'infinit
sense trobar res,
i he pensat, té raó:
amb el temps, tot se'n va.

M'he assegut al sofà
i he mirat les notícies per si,
entremig de promeses de polítics,
terratrèmols i previsions del temps;
(aire, al cap i a la fi)
hi trobava algun senyal remot
de la matèria perduda…
potser transformada.

Entremig d'anuncis m'he distret,
i un manyoc d'alenades
amb perfum de sexe d'altres temps,
m'han abraçat.
Aquí, al sofà,
entremig d'anuncis,
per descomptat.