Sense saber de quin lloc de l'oblit has arribat...

Cantar a l'amor, una proesa en els dies que corren, amb aquesta naturalitat aclaparadora de les belles paraules. Sempre ens quedaran els mots per recordar les absències o per fugir cap a d'altres camins desconeguts.

I l'esperança de quelcom sense acabament,
com una llum somorta dins l'infinit que ens encercla, construint pacientment l'oblit de la nostra història insignificant.

Tenim la sort de poder escriure sentiments i sensacions que no voldríem oblidar mai.
De fet, potser amb el temps marxa la intensitat de la vivència, però al rellegir-la, retrobem allò tan ben guardat dins la memòria, retrobant l'essència del que vam viure i que ningú ens pot prendre.
M'ha agradat moltísim, et felicito per la gran sensibilitat que desprens i la facilitat de transmetre sensacions i sentiments.

Una abraçada

Naiade

Tant sovint sense esperar-s'ho, sense forçar-ho, sense voler-ho, afloren imatges, gustos i olors d'un temps extingit, sovint punyents i que creiem desterrats, sovint dolços en un primer instants i amargs com la fel al final. Meravellós Jaume!

que surten de la memòria sense avisar, sense cap permís, i que ens fan reviure de forma intensa records que el present va tapant amb les vivències del dia a dia. Però són allà, i ens ho volen recordar.
Un poema preciós, de debó.
Felicitats i una abraçada

Que passem molt de temps sens recordar alguna espurna de nostre vida, no vol dir que ja l'hàgim oblida't. Sempre, tard o d'hora, arriba el moment que ens apareix de nou aquell record que vam pensar ja no hi era.
Veritablement tens bona ma per escriure -ma, cor, esperit, cervell, idees, etc...-
D'ençà que vaig llegir el teu primer poema he quedat bocabadat per els teus versos, que sens dubte escrius amb el cor i l'anima.
Me n'alegro molt d'haver-me trobat amb tu en aquest web.
Quedo a l'espera dels propers versos teus.

Una abraçada
Densito

...avui t'he vingut a veure en calma, i després de llegir (i rellegir) novament aquest poema, m'ha recorregut una fiblada intensa. La rima no és una reixa on s'agafen els versos (com pot passar sovint), sinó el detall final d'uns versos que suren sense necessitat de cap estructura artificial.
La sorpresa d'una amor antic, que sorgeix quan menys t'ho esperes, la voluntat de retenir-lo, l'excusa del poema. Quan anem acumulant anys al darrera la vida et fa aquestes passades. Suposo que es tracta de recollir el records de manera positiva, sense el neguit de la pèrdua, i ho aconsegueixes plenament amb els teus versos.
I el mar, la sal, el sol, la llum, .....

De tant en tant s'agraeix llegir un poema rimat com aquest teu, amb regust dels clàssics i, a més a més, sense perdre el seny de la teua magnífica Poesia...
CHAPEAU!

Una forta abraçada!
... i molta salut!

FRANCESC

i no el que em surt a mí, que no em puc prendre seriosament!
Escrius aparellant rimes i el resultat és excels! Per fer això se n'ha de saber molt.

un desig de voler apresar i rememorar la meravella.
Un escrit impressionant.

Jaume tornes a donar en el clau. M'ha agradat molt aquesta composició, malgrat he hagut de llegir-la un parell de vegades per treure'l tot el suc.
Gràcies

M'ha sorprès la rima consonant (AA/BB/CC...) en una composició decasil.làbica quasi perfecte (tinc un dubte en un dels versos, que cal forçar-lo per aconseguir les deu sil.labes). Tot i que no és sant de la meva devoció, aquest tipus de construcció crec recordar-lo en Carner.
El to del poema, la seva placidesa melangiosa, li dóna un nosequé tardoral que me'l fa especialment agradable i proper.

Diuen que el record és l'aliment de l'ànima. Continua alletant-nos.

M'ha agradat molt. És dens però amb un fil clar. Preciós.
I gràcies pel teu comentari. La veritat sóc nova en tot això i no sabia si publicar però de`prés dels ànims de tothom intentaré trobar moments d'inspiració i de calma per continuar-ho fent.
Per cert la meva família és de Mallorca.

per ço, flor d'atmeler,
en faig discurs, tan aspre com sincer

Dóna gust llegir-te, i t`haig de rellegir per enterar-me; molt rítmic

El vers que diu

"...tot esperant que asseguem, demà"

ha de dir

"...tot esperant que ENS asseguem, demà"

Disculpau.