Ei hola!
Bon escrit, és difícil de dir que és la felicitat, el que és segur és que no és eterna, i si més no també puc dir per experiència que malgrat veure alguns dies la realitat sota el prisma del desengany i/o la tristesa, sempre s'acaben trobant espurnes d'una nova alegria en els llocs més insospitats, com bé dius el repte és tenir prou paciència per esperar... No sé si hi ha més estats, això sí, crec que de la mateixa manera en què no sempre som feliços tampoc podem romandre indefinidament en un mateix estat, encara que sigui per moure'ns repetidament d'un estat a l'altre en cercles. Hi ha d'haver transició fins i tot pel quart estat, no pot ser que aquest caigui en una espècie de solipsisme absolut, i en cas de fer-ho aquest extrem tindria com a única transició possible només una, i és tan tràgica i a la vegada tan senzilla com és la mort; potser aquesta sigui la darrera i veritable felicitat. Mentre ens ho preguntem, però, més val aprofitar les oportunitats amagades rere els dies de vida, que ja hi haurà temps de sobres per comprovar-ho quan fem el pas a l'altre barri.

Per cert, crec que sé qui ets, no em facis dir com he arribat fins aquí, però si ets qui crec que ets, potser ens veurem algun dia d'aquests al boulder. També pot ser que no siguis tu i m'estigui ficant de peus a la galleda...O també pot ser que sí que siguis tu i faci segles que no entres en aquesta web i no vegis això fins d'aquí uns anys però bé, espero que no t'ho prenguis malament... (Bé m'ha quedat molt enigmàtic tot plegat... Per si vols respondre et deixo l'adreça: [email protected])

Salut!

C_ _ _