Ets molt afortunat, no cau en braços de qualsevol, ella.

És preciosa la tristesa. Els pallassos ens fan riure perquè ells són els més tristos, i quan una cosa en sobrepassa, ens fa fondre els ploms; riem.
Merci pels comentaris que m'has fet, m'agradaria poder parlar amb tu alguna hora, diga'm com puc trobar-te, siusplau.
fins aviat.

(

Té pillé, muchachita... ;P M'agrada. Però no t'acabo d'entendre, jo, a tu. Tan és, de totes maneres. És que és només que tu i jo no sóm del mateix món. I no hi ha cap mal... Merci per tot. Ah, i tranquila, quedarà tot entre nosaltres, malgrat no te'n digui mai res, no ho crec necessari. Molta força per seguir sempre.

Doncs es clar. Les paraules de més a més només són per a amagar-se dels hipòcrites. Tu has decidit no fer-ho... Ho trobo perfecte. L'enhorabona.