Nines de porcellana (lletra d'una cançó)

Desig de mort contingut per flames gelades d'amor.
Vent que s'escorre per entre les restes d'un món punyent, indefens, en el fons!
Filtres de ferro on mai trobarà escapatòria.

Mar sagnant, estripat.
Bombolla de sucre, intàctil.
Terra infèrtil, demacrada per l'enveja.
Un món dins una ment solitària, màgia.
Flors amargues, pansides.
Aprenc de l'irreal, ell és el meu destí.

Rajos de sol amagats entre la més temible foscor dels poderosos.
Justícia atemorida per crits interminables de guerra
Amor covard a mostrar-se on mai serà admès.

El so d'espases encega als núvols
Nines de porcellana esmicolades.
Falsa innocència.

Mar sagnant, estripat.
Bombolla de sucre, intàctil.
Terra infèrtil, demacrada per l'enveja.
Un món dins una ment solitària, màgia.
Flors amargues, pansides.
Aprenc de l'irreal, ell és el meu destí.