P.

Un relat de: bay bai

T'esperaré en alguna cantonada, totes les nits sense lluna.
Entraré dins teu sense permís.
Si vols, pega'm, saps que no em faràs mal.
T'inundaré tots els racons de la teva pell de mi.
Seràs meva per sempre més. Et serà impossible alliberar-te'n.
Perdràs tot el teu sucre amarg, res més. Quasi moriràs.
Dóna'm la mà. Confia en mi...
Ara, mira'm. Veig que somrius... què és el que et fa tanta gràcia?

Comentaris

  • Una mica de perversió...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 03-08-2005 | Valoració: 9

    ... i fins i tot, un cert masoquisme, no fan mal a ningú, veritat?
    M'encantaria veure aquest somriure del final. Deu ser perversament encantador!

  • estic de sort...[Ofensiu]
    Capdelin | 14-07-2005 | Valoració: 10

    torno a trobar un poema bestial!
    un poema diferent... colpidor, innovador... dit d'una forma original, amb estil propi...
    no ho diu clar i tot, insinua, suggereix... crea escena, tensió...
    aparentment terrorífic i al final innocent...
    impacta i atrapa...
    felicitats...
    una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bay bai

bay bai

4 Relats

6 Comentaris

5820 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80