Buff quina sensació més maca, tot i que sigui un somni. És que com dius, hauríem de valorar més el que tenim, però de vegades vivim més dels somnis, i potser això també ens fa ser feliços.

És difícil valorar allò que tenim...ja que vivim en un món tan fàcil, com és el primer món, el nostre, que ho tenim tot i més, i encara demanem més.

Però de vegades és tot super fals, i te n'adones que hi ha moltes ànimes enterrades en aquesta societat, que creuen ser feliços, però no és pas veritat...és un món irreal, que no deixa que les persones aportin coses per elles mateixes, tot ve donat, tot ve fet, tot és una rutina...no sé per què la gent és com és la gent. Quin aburriment.


Petons maca i merci per escriure'm!!

m'encanta la cançó de sentimens de Whiskyn's!! Per fi algú que li agrada! xD.

Ariel.

Bones, merci per esciure'm. Sí, sempre he tingut gent que em faci costat i sempre he estat forta. Per aìxò sóc aquí, per això no he deixat mai de somriure. Per això tiro endavant. Merci per escriure'm i això. Ara estic millor. Vaig aconseguir ja fa temps trencar amb allò que em feia mal.

No entenc això dels relats en cadena:o

Un petó.


Ariel.

jaja que zombi, volia dir lilas stik mol adormida! sorry:p!

wenas. si ja ho sé. pero se k no nomes e estat jo. ho sé. si coneixessis akesta persona i haguessis vist tot ho sabires. pero weno, ja fa temps que l'he deixat i nestic orgullosa pq se q era el millor per mi. merci lalis:)