Un somni real

Un relat de: AnNna

Et despertes, obres un ull a poc a poc i el despertador et diu que són les nou. Sense necessitat de mirar-te al mirall, saps que la cara d'idiota que fas ara mateix és monumental. Tens un somriure estúpid incrustat als llavis, que delata un estat d'enamorament profund. Més o menys és la mateixa cara que deu fer ell, dormint al teu costat. Tota la nit abraçats, l'amor surant en l'aire. Petó per aquí, petó per allà. Mil t'estimos a cau d'orella. Pura màgia. Com un somni fet realitat.
Quina ràbia, però, quan et gires i descobreixes que ell no hi és i que, efectivament, era un somni...

Comentaris

  • "Pura màgia"[Ofensiu]
    tinkerbelly | 20-04-2007

    resum l'esperit d'aquest relat de realitat quotidiana.
    Quantes vegades no hem desitjat que el somni fos més que això?

    gràcies per la benvinguda.

    tinkerbelly

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Dolça | 14-04-2007 | Valoració: 10

    Per un moment,... m'he pensat que el tenies al costat... llàstima ! Aquesta cara d'enamorament... és fantàstica i t'asseguro que la gent la descobreix i l'enveja.

  • Bona prosa.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 02-04-2007

    Al teu do pels diàlegs hi afegiria un do natural per a transformar els pensaments tal com els tens en mots escrits.
    A veure si m'explico: hi ha molts relataires que escriuen bé, magistralment fins i tot, però la seva escriptura va molt ben vestida, molt guarnida... La teva, en canvi, està en pilotes...
    Vull dir que sona com ets... sona com la sents, tries els mots adequats: ni més mots, ni més bonics, que els que calen per a dir el que et raja d'una manera divertida, fresca, i molt correcta des d'un punt de vista sintàctic. La teva prosa enganxa.
    Et falla una cosa, i perdona'm si no és així; però crec que et fa mandra escriure relats llargs. Si no tinguessis mandra, i fessis allò de les pluges d'idees que et va dir aquell profe, i comencessis a escriure relats de deu o de quinze minuts, ben conscient del que has d'explicar, i amb la teva màquina natural de rajar mots, i sense mandra... Doncs tindries molt i molt èxit.
    Per cert, vas néixer el mateix dia que el meu pare. D'un altre any, és clar.

  • Dante | 31-03-2007 | Valoració: 10

    voldria fer les paus

  • I tan real[Ofensiu]
    Ariel | 27-03-2007 | Valoració: 8

    Buff quina sensació més maca, tot i que sigui un somni. És que com dius, hauríem de valorar més el que tenim, però de vegades vivim més dels somnis, i potser això també ens fa ser feliços.

    És difícil valorar allò que tenim...ja que vivim en un món tan fàcil, com és el primer món, el nostre, que ho tenim tot i més, i encara demanem més.

    Però de vegades és tot super fals, i te n'adones que hi ha moltes ànimes enterrades en aquesta societat, que creuen ser feliços, però no és pas veritat...és un món irreal, que no deixa que les persones aportin coses per elles mateixes, tot ve donat, tot ve fet, tot és una rutina...no sé per què la gent és com és la gent. Quin aburriment.


    Petons maca i merci per escriure'm!!

  • Concís[Ofensiu]
    Roget | 26-03-2007 | Valoració: 10

    Un relat curt però el suficientment llarg com per a fer que la imaginació et dibuixe un somriure a la boca el qual, desapareix tot seguit.
    Tan de bo els somnis no s'acabaren...

Valoració mitja: 9.33