Situació zero

No puc surtir d'aquí. Però no puc continurar així. Què he de fer? Potser ho sé però no tinc prou valor per fer-ho. M'enganyen, m'enganyo… Potser necessitaria un canvi, però no puc estar sense aquesta persona… Però tampoc veig canvis, esforços. No veig algú que estigui per mi. Només veig una persona que no està per ningú. Potser ni per ella mateixa. Què faig? Aguanto perquè es centri? O la deixo per mirar per mi mateixa? És tan complicat. Sé que no la deixaré, a aquesta persona. No puc. Però alhora ho passo molt malament per moltes coses que han passat. Infidelitat n'és una, que no em puc treure del cap. I una altra és que no veig una persona que estigui per mi. No. I jo sóc una persona que m'agrada que em vagin al darrere. Quan m'estan a sobre, ja s'han guanyat una part meva. Sigui qui sigui. Si veig que em tracten amb carinyo i que m'estan a sobre ja em tenen a la palma de la mà. Però aquesta persona no és així. A més, diu una cosa i després no la fa. I em fa mal. Molt. Som diferents. Potser és això el que no rutlla. Però per molt que siguem diferents no li costa res estar per mi quan sap que estic malament. I per molt que siguem diferents, la infidelitat i les mentides no són d'una persona sincera. I jo vull sinceritat… Estimo aquesta persona. No sé què fer. Estic en un pou. Des de fa temps que no estic bé. Mai havia estat així. Perquè mai m'havia enamorat. Potser val la pena. Però penso sovint que m'enganya. Fa coses rares, aquesta persona. No li desitjo a ningú això. El pitjor és éser insegur i no dir el que penses… No saber què fer. No puc viure sense tu… Només vull una mica de sort. Però no sé com ni on anar-la a buscar. Què puc fer? Anar al meu aire? No sóc així. La meva personalitat no és com la seva, no sóc així. No puc deixar de ser sensible i constant. Intentaré anar a la meva perquè sé que no li diré com em sento, no puc. I tots els consells són: deixa'l, deixa'l. No ho faré!!! Sóc idiota.