M'agraden les idees implicades. Que la vellesa esgrimeixi la bellesa, no menys que la belles la vellesa. No menys. Sembla que la vellesa es capaç de perllongar la bellesa i la bellesa reconvertir la vellesa, enbellint-la. Esgrimeixi. Esgrima. No és la millor imatge, la de l'esgrima. La millor és, tal com expressa el poema, que en "B-Vellesa", el guionet no sigui altra cosa que "acaronar". I m'agrada que les idees no siguin altra cosa que els vestits per les ocasions, las dels sentiments.

(Veritat que qualificar un poema seria tant com pesar en grams o posar preu als sentiments i pels sentiments el millor són les paraules que de posar preu ja n'hi ha prou?)

Home, doncs sí, té gràcia. això de prendre un bayn d'inconvenients...tants que d'entrar a l'aigua res de res...el desig queda esgotat, dispers, ensorrat en el seu lloc propi, que no deu ser altre, clar, que en aquesta mena de sorra...què dic esgotat, dispers;no, no, d'ensorrat res, reconvertit en fugida. Ves no, si a la sorra passa tot això, què no pot passar a l'aigua. Bé, no pot passar gaire cosa més que un segon i definitiu ofec. Al senyor li ve de gust consumar directament i sense tants inconvenients aquest acte en no sé quines aigües tropicals?