B-Vellesa

Un relat de: AVERROIS

Quan els subtils pètals de rosa,
t'acaronen melosos amb tendresa,
quan mires la cara formosa,
del teu amor amb delicadesa,
quan els llavis et besa mimosa
i el Sol es pon, la mar encesa,
quan els ulls no miren altre cosa,
qui no diria que això té Vellesa.
Quan la poesia esdevé en prosa,
delectant les oïdes amb finesa,
quan la pell s'ha tornat rugosa,
del pas del temps n'est palesa,
quan amic i amor és una cosa,
i agafats de la mà no hi ha pressa,
quan encara l'acarona amorosa,
qui no diria que això té Bellesa.



Comentaris

  • M'AGRADEN...[Ofensiu]
    Amb20Bordons | 28-11-2005

    M'agraden les idees implicades. Que la vellesa esgrimeixi la bellesa, no menys que la belles la vellesa. No menys. Sembla que la vellesa es capaç de perllongar la bellesa i la bellesa reconvertir la vellesa, enbellint-la. Esgrimeixi. Esgrima. No és la millor imatge, la de l'esgrima. La millor és, tal com expressa el poema, que en "B-Vellesa", el guionet no sigui altra cosa que "acaronar". I m'agrada que les idees no siguin altra cosa que els vestits per les ocasions, las dels sentiments.

    (Veritat que qualificar un poema seria tant com pesar en grams o posar preu als sentiments i pels sentiments el millor són les paraules que de posar preu ja n'hi ha prou?)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

931 Comentaris

349270 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!