m'he dit que s'escriu per no oblidar. Cada cosa escrita és un retorn al passat.

un cosí és el que vaig perdre fa dos mesos i penso exactament el que tu descrius al poema... M'ha agradat trobar-lo! Segueix així i ànims! Que mentre el seu record estigui present, sempre estarà allà on siguem!

meu avi en pateix, d'alzheimer. I crec que ell també vol vèncer a aquest lladre i retornar a l'avui. A vegades penso que l'alzheimer no només el roba a ell sinó als del seu voltant també.

Un poema molt bonic!

és bo caminar sense saber-ne el destí.

M'agrada. T'aniré llegint, segueix així.

Aleix

com dius, la bondat dels 1ers anys de vida es perd al fer-se gran.

"Perquè regales somriures que no t'han demanat" sembla mentida que, com més gran et fas, menys ho fas, això.

El poema genial, m'ha fet recordar i preguntar!

M'agrada el poema. Segueix així.
és típic i tòpic, però voler és poder, sempre. Ànims!

Aleix

No sé ben bé quin comentari deixar-te...
El què sé és que això que dius és ben cert.

T'aniré llegint! Un text magnífic!
Aleix

no hi ha gaires persona, per no dir cap, que no t'ensenyin a la llarga alguna cosa. Alguns més i més valuoses i alguns menys i també valuoses.

Crec que seria hora que també comencés a recordar el que un dia em van ensenyar.
Gràcies.

Aleix.

no crec que faci falta dir més. M'encanta.

Aleix.

Totes aquelles coses que ens roden pel cap quan ell o ella no hi és. M'agrada.

Aleix.

La metàfora del temps, m'encanta. Quan tant de temps es redueix a tan poc... La gent no ho compren si no hi passa abans.

Ens llegim.
Aleix

Qui no ha esperat alguna vegada?

M'hi he sentit bastant identificat. Ara, però, ens toca viure.

Aleix

I a qui no li agradaria despertar-se així cada dia?

Et vaig llegint!
Aleix

Sóc feliç. Però diuen que "la felicitat" és com el cim d'una muntanya i, el que realment importa, és escalar aquesta muntanya (que, espero, personalment, no tingui cim).

M'agraden els teus relats :)

Segueix així.

Les coses del dia a dia, les coses sencilles, són les que realment et treuen un somriure en dies amargs...

Et vaig llegint! Ànims.