Diada de dol

Un relat de: rautortor

Photobucket


A l’Emili Vergés, in memoriam

Te n’has anat avui,
precisament avui,
amb les roses tallades
i un estol de llibres a punt de volar.
Ho has fet no pas com se’n va el dia
gronxat pel dolç capvespre,
ni com el petit príncep que s’esvaneix a l’horitzó,
te n’has anat com d’esquitllada,
per un eclipsi de vida,
contra les cadències.

A partir d’ara, mancat de la teva ombra,
t’hauré de recordar de lluny i a cegues,
cercant-te en el silenci del teu silenci
o dins el buit de qui no hi és.
Ja res no serà el mateix
encara que t’imagini afocat en els records
que dibuixen la vida.

Demà tal volta oblidi
el color dels teus ulls o el deix de la teva veu
cremats a la pira insensible del temps.
Mes, aquell somriure franc,
aquella manera tan teva
d’encomanar-nos optimisme i alegria
o d’entendre el compromís de la generositat,
el teu bon cor, les conviccions espirituals,
la senzillesa de viure i d’estimar...
De tot això, res no s’ha de perdre,
ni l’empremta dels nostres anys feliços.

Però, som tan fràgils i efímers, amic,
com les hores que cauen del campanar
i es fonen en el vol monòton dels falciots.

Reposa en la pau,
entre les roses tallades
i els teus llibres tots oberts.

23 d’abril de 2012

Comentaris

  • Quin garbuix d'emocions![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 05-07-2012

    Després de llegir i rellegir el teu sentit i preciós poema dedicat a l'Emili (d.e.p.), - un bon amic, segurament per tot allò que anomenes d'ell, el teu millor amic-, se m'han amuntegat totes les emocions que ja fa dies estan ballant dins meu.
    La pèrdua d'un amic íntim et toca de ple. Quan saps que has compartit tantes coses amb ell i que a partir de la seva absència tot serà diferent, t'entra un nus a la gola que t'escanya per moments. És en aquest precís instant quan cal una reacció anímica més serena, i pensar en allò que t'ha deixat. És llavors quan t'adones que, menys la seva presència, t'ho ha deixat tot. I és llavors, també, quan cal fer l'esforç de conviure amb els bons records, i aplicar tot allò que vas aprendre d'ell: el que sigui. M'entens, oi?
    Moltes gràcies per la teva doble resposta encoratjadora. Jo també et faig costat en aquest sentiment tan dolorós envers la pèrdua del teu amic Emili.
    Rep una abraçada ben cordial, rautortor.

    Mercè

  • Qui era l'Emili el de la dreta o el de l'esquerra?..[Ofensiu]
    magalo | 23-05-2012

    ..així sabré qui eres tu. (en el sopost de que sigueu vosaltres els de la foto!)

    T’agraeixo que m’hagis comentat el poema” Enyorança”, això ha fet que jo també donés un tomb pels teus versos. M’agrada molt com expresses l’absència que deixa el gran amic quan se’n va; les paraules que fas servir recordant-lo; tota la sensibilitat que desprèn el poema. M’he aturat a imaginar el poc que som.
    “Però, som tan fràgils i efímers, amic,
    com les hores que cauen del campanar
    i es fonen en el vol monòton dels falciots”
    .. després, he reculat per tornar a llegir-ho tot des del principi.
    Això que dius de que no sóc optimista escrivint és bastant cert. Crec que de moment el que faig no és escriure, mes aviat diria que investigo amb les paraules des de fa uns dos anys.
    Però et vull dir per saber si a tu també et passa, que no sempre aquests poemes pessimistes provenen de experiències meves. A vegades escric imaginant situacions i les sento molt meves i molt intenses. Això també em passa amb alguns reptes de Relats, com el visual o el melorepte. No sempre. N’hi ha molts d’amor i d’enyor que son bocins que he esgarrapat a experiències meves.
    Gràcies pel teu temps.
    petonassos
    Marta

  • Has volgut [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 04-05-2012 | Valoració: 10

    que coneguéssim el teu amic Emili amb unes paraules tan entranyables que es queden dins l'ànima i sap greu no haver pogut gaudir de la seva amistat.
    Un bellíssim poema, Raul, mestre!

  • Un amic,[Ofensiu]
    aleixvb | 01-05-2012 | Valoració: 10

    un cosí és el que vaig perdre fa dos mesos i penso exactament el que tu descrius al poema... M'ha agradat trobar-lo! Segueix així i ànims! Que mentre el seu record estigui present, sempre estarà allà on siguem!

  • La senzillesa del silenci[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-04-2012 | Valoració: 10

    La família de l'Emili sempre t'agrairà aquest poema. Ell ja no hi serà, però les teves paraules, sí. I el sentiment que desprenen, també. La descripció que fas de l'amic és fantàstica, sentida, objectiva i poètica, tremendament poètica. Hi ha frases que, elles soles, ja són tot un poema, com la del silenci dins el silenci. Has parlat d'una gran persona, sentida i que encomanava el seu tarannà, la seva forma de ser. I és veritat que es troben tant a faltar persones així. Un gran homenatge, Raül.
    I responent a la teva pregunta de quin relat dels tramvies vaig escriure primer, doncs va ser "L'antiga via del tramvia", que la vaig escriure fa un parell d'anys. "El tramvia" a seques, em va venir el cap després de rellegir "Tots els contes", de'n Pere Calders, el gran mestre del relat breu.
    Una forta abraçada i a seguir-nos llegint.

    Aleix

  • Hem viscut.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 27-04-2012

    Quan ens fem epitafi en el plor o la ploma dels que queden, quan els cors es detenen, un instant, amb l’angoixa de l’absència, quan els records amaren els cervells i s’amunteguen privant-los de l’oxigen, és quan podem dir que hem viscut.
    Una abraçada

  • Fràgils i efímers.[Ofensiu]
    allan lee | 27-04-2012

    Quin comiat del cor. Em sento commoguda. On van, els amics que moren? Una abraçada ben gran, i el meu condol, estimat Raül.

    a

Valoració mitja: 10

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138536 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen