Prometo tancar els ulls i recordar el que vas ensenyar-me

no hi ha gaires persona, per no dir cap, que no t'ensenyin a la llarga alguna cosa. Alguns més i més valuoses i alguns menys i també valuoses.

Crec que seria hora que també comencés a recordar el que un dia em van ensenyar.
Gràcies.

Aleix.

tornar-te a llegir i afegir-te ara mateix a la llista dels preferits.
Tirar endavant és dificil a vegades, i més quan el vent et va en contra.
Però l'optimisme que trasmets en el teu relat ens ajuda una miqueta més a superar aquest vent...
Felicitats!!

vull donar les gràcies a tots els que heu dedicat un poc del vostre temps a llegir aquest poema que malgrat estar ple d'incorreccions és el que més em mostra com a persona.
Gràcies pels comentaris constructius que em fan veure que he millorat moltíssim des del primer relat publicat fins ara... que ja en van 78!
Gràcies a tots per ajudar-me a escriure un poc millor.


jOaneTa

Recordar bons consells... Consells que has rebut d'una persona que molt et deu estimar. Records que t'han portat a escriure un poema que al repetir les primeres síl·labes en cada vers li dona la gran força que mereix. Un bonic poema que prometo que em mantindrà els ulls ben oberts per seguir-te llegint.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

T'han quedat un escrit molt polit, ple d'energia, tens sort de tenir aquest suport cada vegada que trobes que ses forces et manquen.

Una besada desde s'illa vesina, jo som de Menorca, i m'alegra molt trobar illencs per aquestes pàgines (diguesim que et sents com més a ca teua)
sort!

Si sabessim tancar els ulls i recordar les ensenyances de les persones que ens estimen
podríem sobreposar-nos millor als mals o difícils moments.
Molt bonic el teu poema. Et continuaré llegint.
Cendra de flor

amb aquest poema, Joaneta. La persona que et va donar tan savis consells, t'estimava molt. Estic segura.
No crec que siguis ni rara ni diferent. Una persona que pensa com tu ha de ser un encant per força.
NO DEIXIS D'ESCRIURE!
Una carinyosa abraçada.
Nonna

Ufff! Quina manera de sofrir, noia! Clar que val la pena, la vida! Només ens cal ser nosaltres mateixos, per obrir els nostres propis ulls! ( Si vols, després de la teva reflexió ).
Tira endavant i amb força! Que tens tota la vida! Deixa les coses dolentes a part... mira, per a això tenim les escombraries!


Sergi

es maco i real tot el q hi dius. Tots hem passat per esta experiencia i si tens la sort de contar al teu costat en algu q t'ajuda molt millor. Un petó maca i endevant, continua escribin q saps transmetre molt be els teus sentiments

La part afegida a la biografia que tens.. la del final, m0ha fet recordar que jo també em sento així, que fa temps que soc incapaç d'agafar un llapís i un full i deixar volar les paraules com abans o feien. necessito tornar a sentir i a saber
i et vull donar les gràcies!
Perquè gràcies aquest text m'has fet recordar que molta gent ma ensenyat a viure, molta gent mensenya a somiar desperta i molta altre em fa somriure, i tot aixó son coses que em poden ajudar a tornar a escriure.

ja t'ho he dit, pero t'ho torna a dir!

Gràcies per aquest text.


-Nana_

Es bo tenir un punt de referència, on agafar-nos quan la vida ens bandeja. M'agrada el teu puntal, aquesta persona que et va donar les instruccions que et calien i la va encertar de ple.
He llegit la teva biografia i no et creguis pas que ets rara, tot el contrari, si no tinguessis aquestes sensacions, pensaments, si que ho series. Tots passem per moments en que ens qüestionem coses sobre nosaltres mateixos, i normalment som més crítics amb un mateix que amb d'altres. Segueix així, agafant-te a aquets consells que un dia van donar-te i que de ben segur t'ajudaran a superar obstacles, que pel que veig ja vas aconseguint.
Una forta abraçada i no deixis d'escriure

les bones ensenyances que ens donen les persones que ens estimen i procuren fer-nos la vida més agradable.
M'ha agradat molt el teu poema pel que té de sincer, positiu i pel sentiment que hi has posat. Et felicito.
Moltes gràcies jOaneTa pel teu comentari.
Rep una abraçada.
Mercè

sempre les bones ensenyances d'algú que ens estima i ens conduieix pels camins més planers i menys feixucs. La vida és plena d'obstacles i cal remuntar-los, superar-los de la millor manera possible. Tu, jOaneTa, ho has expressat amb molta lucidesa i un gran positivisme.
M'ha agradat molt el teu poema: clar, senzill i alliçonador.
Gràcies pel teu comentari. Rep una abraçada ben cordial.
Mercè