Fins una altra

Un relat de: aleixvb
Perdona per tardar tant, petit. Però com copsar de cop
tota la impotència, la ràbia i el dolor de la teva pèrdua...

Em diuen que recordi els bons moments amb tu,
i ho intento, creu-me, però n'hi ha tants i tots bons...
No sé per on començar. Els dies al càmping...
L'abraçada sincera al regalar-te la samarreta de Flogging...
El primer concert de Social Distortion junts... O de NoFX...
El teu primer concert, dedicant-me la cançó...
L'estiu a casa els avis... Les mítiques expressions teves...
El dia que, feliç, em vas dir que sorties amb una noia...
La cara de després de saltar al públic a Pennywise...
Les cerveses per Valls, amb els teus amics de sempre...

Ara veig que els poemes d'amor són més difícils d'escriure
que aquells que t'havia ensenyat de desamors...
“Only good dies young” sentíem en alguna cançó.
I fins fa poc no ho entenia, ara m'ho has fet comprendre.
Però segueixo sense saber el perquè tu, precisament...
La música ens va fer ser amics, a part de bons cosins. I,
amb la música és com millor et podré recordar
perquè d'una sola cançó en vam fer el nostre món.
No saps la il·lusió que em feia veure't escoltar una cançó
que t'havia ensenyat jo per primera vegada...
Orgullós de veure't tocar la guitarra i de com avançaves...
Orgullós de tu. Orgullós de que siguis part del què sóc jo.
Sé que eres feliç i això em conforta. I ho saps...
Feies el que t'agradava, la família t'estima i
els amics també. Et trobarem a faltar, massa...

I ploro, ja deus saber-ho, no em faig el dur, ara no.
Et prometo que amb el temps deixaré de plorar i
et recordaré tan sols amb un somriure nostàlgic.

I escric, no pas per tu, ara, sinó per saber que ets dins meu.
Ara ens trobarem en qualsevol cosa que m'arrenqui un somriure,
com els que solies arrencar-me tu... Vas dir-me que
el dia que tingués fills tu en volies ser tiet.
I jo et prometo que ho seràs. Que sabran qui vas ser.
I t'estimaran, si en tinc.

I ens tornarem a veure, no et preocupis.
Arribarà un dia en que tornarem a estar els dos junts.
No m'esperis despert. No sé quan arribaré, però espera'm...
Fins que arribi el dia has de saber que t'estimo, ja t'ho diré.

Aleix Valls
16 d'abril 2012

Comentaris

  • Sentit i contingut.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 03-05-2012

    M’ha impressionat aquest poema de comiat, tan sentit i contingut, i he aprofitat per passejar-me per part de la teva obra. No et coneixia, et prodigues poc, però el que he llegit m’ha agradat, de manera que t’he afegit als meus preferits per anar passant de tant en tant.
    Salutacions.