estic en camí...

Idees, pensaments, dubtes, camins, metes, objectius, pors, nervis... tots aquests sentiments són el conjunt d'embolics que tinc al cap... sentiments que no em deixen ser jo mateixa, que em creen una barrera davant meu que m'impedeix veure les coses tal i com són...

Necessito llibertat, però... ja la tinc! Necessito llibertat, però no la llibertat que entenem tots, la de ser lliures, donada la redundància, sinó que la de fer el que jo vull sense pensar en res ni ningú.

Clar, ara si volgués / pogués, podria fer-ho, però... recordeu la barrera? Segueix aquí...
No sé què he de fer ni què vull... com he d'actuar o com he de, simplement, mirar...

Necessito trobar-me, però de moment...no sé on vaig, però, estic en camí...