estic en camí...

Un relat de: faldudeta_8

Idees, pensaments, dubtes, camins, metes, objectius, pors, nervis... tots aquests sentiments són el conjunt d'embolics que tinc al cap... sentiments que no em deixen ser jo mateixa, que em creen una barrera davant meu que m'impedeix veure les coses tal i com són...

Necessito llibertat, però... ja la tinc! Necessito llibertat, però no la llibertat que entenem tots, la de ser lliures, donada la redundància, sinó que la de fer el que jo vull sense pensar en res ni ningú.

Clar, ara si volgués / pogués, podria fer-ho, però... recordeu la barrera? Segueix aquí...
No sé què he de fer ni què vull... com he d'actuar o com he de, simplement, mirar...

Necessito trobar-me, però de moment...no sé on vaig, però, estic en camí...

Comentaris

  • A vegades[Ofensiu]
    aleixvb | 15-12-2010

    és bo caminar sense saber-ne el destí.

    M'agrada. T'aniré llegint, segueix així.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de faldudeta_8

faldudeta_8

33 Relats

54 Comentaris

39205 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc una noia de 20 anys, la qual va començar a entrar pel món de relatsencatala.com quan en tenia 16.
Vaig començar estudiant enginyeria telemàtica i he acabat estudiant filosofia, un món apasionant.
Sóc una persona què sol pensar bastant en les coses de la vida, les quals aniré compartint per aquí..amb vosaltres.