A l'alba

Un raig de llum es filtra entre les cortines i es dirigeix de ple al meu rostre. M'encego i tanco els ulls instintivament. Rodolo sobre mi mateixa per posar-me d'esquena a la llum i poder seguir dormint.

Obro els ulls lentament i topo de ple amb els teus ulls clars i ametllats, plens de tendresa i d'amor. Em somrius i em fas un petó al front. Respiro profundament per omplir-me de la teva fragància, de tu.

Ens parlem en silenci. M'acaricies el braç amb un dit: amunt i avall, i altre cop amunt fins arribar al coll, a les galtes i a la comissura del meus llavis. M'estremeixo. Em somrius de nou i em beses molt dolçament, molt suau.

Aleshores em xiuxiueges a cau d'orella: "vull que siguis el què vegi primer cada dia al despertar-me. Per sempre. T'estimo."

Em deixes sense paraules. Ens abracem. I, no puc evitar que les llàgrimes em recorrin el rostre que m ‘estaves acaronant.

"Sssht! Què tens amor meu?" em preguntes preocupat mentre m'eixugues les llàgrimes amb els dits.
" Que sóc tant feliç!"