A banda d'això del doble sentit que bé, no està malament, m'ha encantat el ritme d'aquests pocs versos. Seguirem atentament les teves passes.

Com que sóc nou en això ara estic descobrint encara molts textos...aquest gairebé em fa plorar. Molt, molt, molt maco.

Crec que amb el títol del comentari és suficient.

No sé perquè però aquests relats de temàtic "drac Puff" em posen molt tendre.

Aquest, a més, és ben maco.

Sí que n'és de difícil, reciclar. Ja ho crec.

Molt bon relat Tiamat.

Boníssim, poca cosa més a dir.

M'ha agradat!

M'ha fet recordar "La ciudad de los prodigios", llibre on apareixen algunes referències als inicis del cinema amb un estil similar al teu.

No n'estic gaire segur. El relat, més que buscar aquesta resposta, intenta dir que és molt més fàcil buscar la pau en unes ments infantils (que sí, potser són purament innocents, no ho sé) que no pas en les adultes. Gràcies pel comentari!

Si que tens raó, noi. Un Nadal sense llumetes, fins i tot per als que comencem a odiar-lo, seria una decepció. Pel que fa al relat, el trobo molt ben escrit, m'agrada l'ambientació.