Emoció

Es fa la foscor total, el silenci absolut. Vuit mil persones en silenci, amb la vista clavada al damunt d'un escenari. Amb parsimònia, deixant veure que ha fet allò milers de vegades, ell camina cap al micròfon i pronuncia unes paraules que fan embogir les ànimes entregades que l'escolten. La gent s'aixeca dels seients i aplaudeix encara més fort.

Seu a una cadira enfrontada a un orgue i prem les tecles, un só gloriós omple cada racó del recinte. No hi ha una parpella en moviment, no hi ha cap pulmó obert a l'aire, no hi ha ni un sol cor bategant. Els rellotges s'han aturat poc abans de les deu.

Ell, concentrat, observant el teclat de l'orgue com si no l'hagués vist mai, comença a suar per la calor que produeixen els focus. L'emoció es pot tallar amb un ganivet.

Ara ha arribat el moment, l'autèntica explosió. Sense deixar de prémer les tecles acosta el cap al micròfon: "Well I sought gold and diamond rings..."