El problema ve quan de tant veure coses d'aquestes t'acabes "acostumant" o acabes veient-les d'allò més normal... Només espere que algun dia torne la sensibilitat al món.

No m'agrada pensar que són poques les vegades que la vellesa té un final feliç... Però això no té res a veure amb l'estil i l'expressió tan ben lograda que et caracteritza. Enhorabona!

No et fies dels homes que tenen mel als llavis... Però, qui pot resistir-s'hi?
Moltes felicitats pel teu relat, és una meravella, malgrat haver patit llegint-lo pel tema de què tracta. Una abraçada.

Vaja, Vicent, m'acabe d'endur una molt grata sorpresa! Impressionant la història que has escrit, felicitats de tot cor. Promet continuar llegint-te. Un abraçada.