Cercador

Llista categories

Estranyesa

Un relat de: en veu baixa

L'home vell que a les vuit de la nit va camí de l'estació amb sabatilles d'estar per casa, té la mirada perduda. Camina fent els passos curts, cautelosos. Sembla que no s'adreça a un lloc previst per endavant, i esguarda amb una barreja de recel i distància la gent amb la que es creua.

Poc després, quan un dels seus veïns de sempre, del barri, el reconega, se li acoste -«Com és que va tot sol, senyor Julià?»- i, amanyagant-lo, amb dolcesa, aconseguesca evitar que agafe el tren de Caldes de Malavella, i el prenga pel braç per acompanyar-lo a casa, aleshores, l'home vell se'l mirarà de fit a fit, amb malfiança i, d'entrada, protestarà i tractarà en va de rebel.lar-se -Qui és vosté? Es pot saber què és el que vol? Deixe'm en pau!»-, per tot seguit deixar-se fer, deixar-se dur dòcilment cap a casa on la dona l'esperarà esverada -«On dimoni t'has ficat, Julià? Quin neguit m'has fet passar!»- i l'home vell respondrà sense respondre, amb els ulls enllà de tot, mentre ella, guanyant-se un pam més de cel, l'asseurà amb paciència a taula, li enganxarà el tovalló pel coll de la camisa i li donarà el sopar fugint-li els menyspreus i alguna que altra puntada, amagant-li del davant, com si fóra part d'un joc tràgic, el ganivet i la forqueta, per després, ja a la cambra que han fet seua a força d'amor i costum, treure-li la roba i posar-li amb cura el pijama, i acotxar-lo i amb les mans calentes mirar d'apaivagar-li l'estranyesa perquè es dorma, just abans de jeure al llit del costat on, després d'eixugar-se les llàgrimes que li corren galtes avall, farà el cor fort la resta de la seua vida.

Comentaris

Afegir comentari

Trist, però molt bo![Ofensiu]
ainalma | 28-04-2006 | Valoració: 10
No m'agrada pensar que són poques les vegades que la vellesa té un final feliç... Però això no té res a veure amb l'estil i l'expressió tan ben lograda que et caracteritza. Enhorabona!
Bona descripció de la senectut[Ofensiu]
Rosa Malonda i Llorca | 26-10-2005 | Valoració: 8
Vicent.m'ha agradat molt la descripció que has fet d'aquelles maniobres que fan les persones majors i que molts hem viscut de prop.He de donar-te també l'enhorabona pel ritme de la lectura,tot i que considere que es fa un ús un tant pessimista de la situació,sobretot al final.Era aquest l'objectiu?
En qualsevol cas,has conseguit,una vegada més,traure'm un tímid somriure en veure el teu talent.I ja m'he regitsrat,a veure si jo m'anime a escriure alguna coseta.Gracietes.
Ei![Ofensiu]
laura lara martin | 25-10-2005
Hola! bé, he trobat una estoneta lliure i he dit 'vaig a llegir-ne els relats del Vicent'. Vaig llegir-ne un, encara ho recorde, però me'ls miraré tots. Encara que siguen curts, al menys els que m'he llegit pel moment, aixó no lleva per a que amb unes poques paraules pugues trasmetre tot: paisatges, estats d'ànim...l'atmosfera!

ei, m'ha encantat, però també m'ha fet posar-me trista al recordar eixa situació tan próxima com la tinc.....

Un beset!
Hola vicent almela,[Ofensiu]
Tiamat | 11-10-2005
la veritat és que m'havia llegit tots els teus relats ja fa temps, i els he recordat al tornar-los a llegir. No sé perquè no te'ls vaig comentar en el seu moment.

Però el cert és que m'agraden molt. T'aniré seguint la pista, doncs.

Vaig a recomanar-te pel fòrum, crec que vals molt la pena de ser llegit.

salut,

Tiamat
Sublim...[Ofensiu]
Paraula | 31-08-2005 | Valoració: 10
M'ha agradat molt, és clar i directe. Aconsegueixes que en llegir-lo, un se senta com el Julià, o com la seua dona. Enhorabona.

Per cert, m'ha fet recordar "Tramvia a SP". ;-)