Foto de perfil de Armando Vericat

Armando Vericat

Castelló,

16 Relats, 27 Comentaris
8185 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Hola! Sóc Armando Vericat (Traiguera 1970) i m'agrada, entre d'altres coses, escriure. Tinc dos novel·les publicades: "La Vall del Miracle" (2010. Ed. Cossetània), amb la qual vaig guanyar el XXVII Premi de narrativa "Ribera d'Ebre" i "La maledicció del Groc" (2013. Ed. Cossetània). Espero que gaudiu dels meus relats i us agrairia que els comentesseu, tant si és per a bé com per a mal.
Salut i lletres!

Últims relats de Armando Vericat

Últims comentaris de l'autor

  • Armando Vericat | 25-01-2013

    Primer les mans, ara els peus..., quina serà la pròxima part del cos? Esperem amb candeletes alguna que no tingue ossos (he, he, he); la llengua, per exemple.
    El de les mans em va agradar més (potser donen més joc poètic); hi havia un parell de versos molt bons que ara no recordo (el tornaré a llegir i t'ho diré). Aquest..., així, així. Penso que et quedaria molt més lluit convertint-lo en una prosa poètica i treballant-lo una mica més (que tu saps fer-ho!).
    Salut!

  • Armando Vericat | 23-01-2013

    Uns dels teus personatges preferits. De vegades, quan acabo de llegir algunes coses teues, penso que hauries d'escriure contes per a xiquets; desbordat d'imaginació i fantasia com està el teu univers literari. No creus?

  • Armando Vericat | 03-01-2013

    M'agrada aquest punt d'emotivitat dels teus escrits. Sempre en la mesura exacta, sense passar-se'n ni un gram; sense fer-los massa ensucrats que, llavors, ja quasi fa fàstic (no els teus, eh!).
    Salut!

  • Armando Vericat | 14-11-2012

    La misèria, a la vella Europa, prompte ens enxamparà a la majoria. Per sort, encara ens queden queixals, de moment, i alguna cosa per rosegar. Ai, vella Europa, on faràs cap!
    Encantat de llegir nous relats teus. Salut!

  • Armando Vericat | 14-11-2012

    Es nota que les bruixes t'inspiren! Un relat molt distret i original. Per cert, hi ha un refrany que diu: patata col i nap, com més en menges més flac. Salut!

  • Armando Vericat | 14-11-2012

    Al final la bruixa dolenta, la Malfollada, m'ha fet llàstima... Tampoc es mereixia tant, que aquests encarregats que es fan compte que han d'heretar l'empresa..., al fons a mi em fan pena; perquè ni són amics dels treballadors, ni de l'empresari. Els hi veig un punt d'amargats. Però, cadascú té allò que es mereix o es busca. Bon relat, quasi com si fóra escrit per nens, però amb un punt de mala llet interessant.

  • Armando Vericat | 10-11-2012

    ..., que ens obre els ulls per apreciar tot allò més quotidià.

  • Armando Vericat | 13-08-2012

    Realment és millor el teu comentari, Caram Caram, que el meu micro-relat. Molt encertat!

  • Armando Vericat | 08-08-2012

    Has vist envernissar una cama de fusta a un balneari?! No m'ho puc creure, Nadàlia!

  • Armando Vericat | 07-08-2012

    Jo que em pensava que era innocent, una víctima del sistema, i a darrera hora... M'he quedat una mica no sé com, la veritat. No pel relat, que està molt bé, sinó pel protagonista. Una altra vegada sigues una mica més pietosa i me'l fas innocent, si us plau.
    Salut!

  • Armando Vericat | 01-08-2012

    No cregueu que jo estic en contra de les vacances. Ja me'n agradaria fer tot l'any! Passa que he punxat a la categoria biogràfica per error o sense adonar-me'n. Perdoneu la confusió.

  • Armando Vericat | 11-07-2012

    T'has quedat a mitges, company! Penso.
    Encara que vulgues fer, a partir d'aquí, un relat més llarg, aquest necessitava un final més..., final!
    Apart d'això, algunes frases m'han semblat molt embolicades, complicades. Et recomano treballar més els relats. Llegir, rellegir, repassar, deixar reposar i..., rellegir, repassar... Veuràs com va millor.
    Potser m'he passat, però s'aprèn més de les crítiques que de les lloances falses.
    Salutacions!

  • Armando Vericat | 11-07-2012

    La capsa era menudeta, sense llacet ni embolcall. Tanmateix, el regal em refrescà l'esperit.

    Un micro-relat, igual que un poema, necessita les paraules exactes. El mèrit és trobar-les... I tu ho has fet!

  • Armando Vericat | 08-07-2012

    Una prosa molt polida, relat emotiu, històries de perdedors que a mi m'agraden molt més que les lluentors dels triomfadors. Aquestos darrers sempre xafen els altres per aplegar a dalt. Els perdedors som més honrats, per això rodolem timba avall abans d'assolir el cim.
    Salutacions!

  • Armando Vericat | 07-07-2012

    Li diria al teu protagonista que sempre es quedarà amb el dubte, sinó demana una segona opinió mèdica. Penso.
    Eh, eh, eh! Per donar aquest diagnòstic no cal ser metge! Penso.
    Salutacions des d'urgències!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: