Foto de perfil de ximxim

ximxim

30 Relats, 110 Comentaris
43727 Lectures
Valoració de l'autor: 9.28

Últims relats de ximxim

  • Trist Nadal

    ximxim - 03-01-2006 - 1618 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

  • Digue'm...

    ximxim - 12-12-2005 - 1895 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    D'un moment trist en què necessites sentir coses boniques. Digue'm... més

  • Ombra

    ximxim - 29-08-2005 - 1405 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Potser sí, que ja va sent hora d'allunyar-me d'aquesta ombra. més

  • Diagonal 629 - "La mare del nen autista"

    ximxim - 26-07-2005 - 1776 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una mica bastant tard...però diuen que més val tard que mai...Perdó per l'espera! més

  • I què?

    ximxim - 09-07-2005 - 1467 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Cada cop que hi ha un atemptat a occident tots correm a posar-nos de dol...un dol totalment inútil, perquè l'endemà seguirà morint gent, civils com nosaltres...I què? Un record per *totes* les víctimes. més

  • Fent via

    ximxim - 06-07-2005 - 1641 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

  • Nedant pels records

    ximxim - 08-06-2005 - 1607 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La platja sempre duu records a les ànimes solitàries que se l'escolten... més

  • Vosaltres dos

    ximxim - 04-06-2005 - 1739 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un poema dedicat als meus avis, una prova que el "fins que la mort us separi" no és només cosa de les pel·lícules. més

  • Llençols, o l'amarg sabor del desamor

    ximxim - 26-04-2005 - 2907 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Que trist quan l'amor s'afebleix, s'ensopeix, s'esfondra i es mor. Que trist quan, tot i així, ens aferrem al record i ens resignem per no estar sols. més

  • Viena

    ximxim - 18-04-2005 - 1608 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Relat basat en fets reals. Evidentment, tot això no hi cap darrere un tiquet de compra...en vaig utilitzar dos i el paper que et posen a la safateta... Bé, a veure si us agrada. més

  • De camí a casa...

    ximxim - 30-03-2005 - 1655 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    He jugat una estona amb la meva rutina diària com si es tractés d'un trencaclosques i amb unes quantes trampes i unes quantes peces canviades de lloc n'ha sortit això... Per la gent "sostenible per força" que ha d'utilitzar el transport públic cada dia i que en pateix les conseqüències! més

  • Conten que el mar...

    ximxim - 14-03-2005 - 1471 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Gairebé mai escric poesia i quan n'escric mai m'acaba de fer el pes... però aquesta m'ha agradat i he decidit deixar-vos-la aquí. A veure què us sembla. més

  • Avui

    ximxim - 08-03-2005 - 2207 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Feliç dia de la dona treballadora! més

  • Perduda (o Un adéu VI)

    ximxim - 24-01-2005 - 1275 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    sisena part, ja... qui ho diria que m'allargaria tant! Doncs aquí de moment ningú diu adéu, però tranquils que tot arribarà...(per força!). més

  • L'actriu

    ximxim - 17-01-2005 - 1501 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    qui no és, alguna vegada, un actor o actriu que interpreta el "tot va bé" i pateix les penes en silenci? més

Últims comentaris de l'autor

  • ximxim | 17-04-2011

    Quina delícia de relat! M'encanta haver-lo trobat just ara, per acabar bé el diumenge :)

    Bon ritme i descripcions molt suggerents...Felicitats!

  • ximxim | 31-07-2005


    Feia molt que no et llegia...i ara em trobo amb aquest poema clar, directe, amb força...

    Si no has plorat mai per la terra, calla i escolta, que et queda molt per aprendre...és ben cert que s'oblida els qui no s'han d'oblidar i no es plora per allò que mereix les nostres llàgrimes!

    Vaig a seguir passejant pels teus versos! ;-)

    Mercè

  • ximxim | 28-07-2005 | Valoració: 8

    Immillorable, el tercer paràgraf! Suposo que tots hem tingut paranoies d'aquestes que al final queden en res, tu les has descrit de forma senzilla i divertida.

    Et seguiré llegint!

    Mercè

  • ximxim | 28-07-2005

    que n'és de difícil pixar en aquests maleïts lavabos! Encara que no recordo haver vist mai un d'aquests miralls...potser és que estava tan rallat que semblava la paret. Bé, ja som tres que ens hi hem sentit totalment identificades!

    Per cert, vaig llegir el teu comentari sobre la meva biografia...és ben bé que en aquesta web hi pots trobar la teva ànima bessona, eh?? ;)

    Ens llegim!

    Mercè

  • ximxim | 08-06-2005

    És boníssim, després de mig any encara et deixen comentaris!! I jo tinc l'honor de posar el comentari 69! ueueee

    Noia, amb aquest relat ha quedat clar que la gent no té cap problema, que la sexualitat femenina la veiem cada dia a la tele i està súper acceptada, i que ara les nenes de 15 anys es deuen fer palles juntes com feien els nois quan nosaltres teníem aquesta edat... és que en tres anys les coses han canviat molt, eh, Tiamat, MOLT! Vaja...que no sé a què venia el teu poema perquè ja veus que tothom l'ha trobat d'allò més normal!

    (i ara en serio)

    Felicitats per posar les coses clares sobre la taula, sense embuts, i per crear polèmica (que encara que és lamentable, té el seu mèrit).

    Mercè

  • ximxim | 07-06-2005 | Valoració: 9

    ...molt ben plasmada: la inseguretat de la noia que la condemna a la soledat i, en contraposició, la Núria, que sempre ho ha tingut tot i té dificultats per entendre els sentiments de la Sara.

    I la pregunta del títol: quan arribes a la situació final, la Núria se n'ha anat i la Sara plora, et preguntes: amigues?

    Jo també et demano que el segueixis treballant...de veritat que promet!

    Per cert: què se n'ha fet de la història interminable que vas començar?

    Una abraçada!
    Mercè

  • ximxim | 06-06-2005 | Valoració: 9

    i molt cruel aquesta manera de descriure la pobra princesa! jajajaj he rigut molt.

    El moment en què li fa el petó i "puf!" no passa res. Genial.

    M'agrada aquest humor negre i aquesta ironia que impregna els teus relats (inclosa la biografia, molt bona!!), és una bona manera de descriure aquest món podrit (per no dir "amorós") en què vivim.

    Et seguiré llegint!
    Mercè

  • ximxim | 04-06-2005

    el joc de paraules del títol i del final, i la descripció d'imatges i sensacions que et fan feliç, tot i ser d'allò més simples i fins i tot quotidianes.

    "Corrent amb ella m'endinso entremig dels meus somnis. Cavalco a la velocitat dels desitjos amb la ment en blanc. Sense preocupar-me per res. Només mirant al meu voltant. Només sentint a cada moviment." és com un crit a viure valorant les petites coses, els moments de tranquilitat....M'agrada!

    Ah, m'acabo de recordar que no et vaig contestar una pregunta que em vas fer en un comentari (fa mesos...però ja diuen que més val tard que mai!): el meu poble no és St Quirze (la idea d'agafar renfe per escriure és bona però no crec que la posés en pràctica...jajajajaj) és Parets. :-) Espero que l'any que ve ja comptaré amb el carnet de cotxe i la renfe s'haurà acabat!!

    Mercè

  • ximxim | 03-06-2005 | Valoració: 10

    Realment preciós. Estic totalment d'acord amb Grünewald, la poesia flueix i va avançant fàcilment, amb naturalitat. Sembla que surt tal com raja, però alhora està plena d'imatges molt ben cohesionades.
    Felicitats pel poema!

    Mercè

  • ximxim | 11-05-2005 | Valoració: 10

    Ostres Tiamat! Quin final tan dur!
    Relates perfectament la situació, des de l'objectivitat, sense entrar gaire en sentiments, però plasmant tota la sensació en aquell regust a la boca...una cosa molesta i que no saps d'on ve...
    I precisament amb aquesta visió crec que encara generes més sensació d'angoixa, perquè sembla que mentre a una nena li passen coses horribles que la marcaran per sempre el món resta impassible, aixi com el narrador, explicant-ho tranquil·lament i amb pèls i senyals...
    Un relat molt impactant, felicitats!

    Mercè

  • ximxim | 17-04-2005 | Valoració: 10

    Quin relat més divertit! No he llegit els altres participants al concurs, però crec que aquest mereix el premi! Ara ja no em sap tant greu que el meu pseudònim aparegui en blanc...podria haver estat molt pitjor! jejeje

    Acabo de veure el teu comentari i t'he enviat un mail perquè m'expliquis de què es tracta. Espero no haver fet tard!

    Mercè

  • ximxim | 30-03-2005 | Valoració: 10

    que m'hagis comentat el meu poema, m'estava perdent escrits realment bons! M'he passejat una estona pels teus relats i m'han agradat molt.
    Sobre aquest, tens raó, s'ha de ser valent per acceptar el què som i el què hem estat i per triar com volem ser. I a més de tenir raó, està expressat amb una bellesa encisadora! De veritat, tens un estil bonic i tendre, relats amb força però carregats d'emocions...
    Per cert, de quin dia de setembre? Jo sóc del 5 :-)

  • ximxim | 30-03-2005 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari, i per aquest preciós poema! Ara mateix se'n va a preferits, i et seguiré llegint!

    Una abraçada,
    Mercè

  • ximxim | 30-03-2005 | Valoració: 10

    preciós. Descrius perfectament una situació límit, extrema soledat i massa fantasmes que t'acompanyen...i ja ho han dit per aquí baix, quanta raó tens...! ens han fet creure que el temps tot ho cura i resulta que només ho maquilla...i tot torna a sortir!

    M'hi he sentit molt identificada -malauradament!- però de moment m'entestaré a creure que puc espolsar les pors i vèncer els fantasmes. De moment res de son etern!

    Una abraçada,
    Mercè

  • ximxim | 29-03-2005 | Valoració: 10

    ...que tanca el pis amb clau, que s'asseu al sofà a mirar la tele...(me la imagino, arraulida amb la manteta), que està trista però que decideix mirar endavant i lluitar pel què vol. I per si la lluna aquesta s'assembla a tu: ànims, a la merda la boira!

    A mi també em va agradar molt veure't a la presentació. Tota una fada bona, en efecte! ;-)

    Una abraçada!
    Mercè

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: