M'ha semblat magnífic, un No un Mai un Adéu fan força a l'expressió de sentiments, a la demanda d'un espai on hi siguis tu. Quin curriculum vorejat pels colors. Feia temps que no entrava a RRC i no sé si t´havia llegit mai , però no et dic adéu sino que llegiré els 57 publicats. M'agraden els versos curts.
Enhorabona !!!

Vols jugar amb mi?
Que neta i tendra l'expressió,segur que han volgut jugar amb tu. i tu hi has jugat
Jugar és molt més ampli, que vols fer l'amor amb mi ? perquè en el joc pots contemplar fer r l'amor.

26versos fan un poema.
Quina força, quina empenta !
Ordre i prec. Fes-me i et faré, binònim escaient.
Sense respir els he llegit i era la primera vegada que ho feia.
Unaquimera: quina quimera, quant desig
llegiré la resta perquè m'ha agradat com escrius.

... i dius que escriure poesia no és el teu fort !

no sé com serà la teva prosa, però creu-me que la llegiré algun dia.

Perquè som humans, sempre hi tornem. No cal trencar-nos el cap. La pedra l'ensopeguem sovint i si un dia se'ns creuen els cables i diem i fem coses sense pensar la magnitud en que poden ser rebudes. Potser hagués sigut millor... i sempre hi tornem.

M'ha agradat perquè has sabut dir-nos amb delicadesa que sempre hi tornem.
Demà potser trencaré aquest tornar-hi dient 4 paraules a una "senyoreta" que no va saber o no va voler tractar bé a una gran dona de 80 anys.

Ara fa un moment que acabo de descobrir-te, ets una nova relataire, una relataire que ha sabut veure que fa temps que jo no escric res. Ets genial, saps expressar les teves emocions tot escrivint-les, continua petita ( amb tot l'afecte del món) que tens molt per dir i per fer.
M'he aturat a fer un comentari de tota la teva obra i ho he fet en aquest relat sobre El Suïcidi
però tant se val ara no canviaré de lloc.
Deixa'm dir-te que les frases que hi ha al final de la teva biografia m'han fet pensar i per això et dic , des de la distància dels anys que ens separen "No vull veure tanta tristor en els teus relats". 14 anys són un regal del cel !
Apa noia ! et llegiré més poc a poc i m'agradaria que estiguessis vorejada de globus de colors i bressolats amb una simfonia alegre i plena de vida.
Jo als 14 anys també vaig escriure un poema trist ... i me'l van premiar en els Jocs florals de l'escola. O sigui que segueix el teu camí i no deixis d'escriure, ets bona.

Fam de tants coses que mai s'acaben.
Tu n'has sabut descriure moltes d'elles,dolces tendres, meravelles...qui no ha tingut, mai, fam d'alguna cosa com passar les mans per una papallona de colors com és la teva.
T'admiro i t'envejo perquè tens temps per escriure a qualsevol lloc.
Disciplinada, excesiva, desbordada... tot això et dona vida Rosasp.
Fins aviat

He llegit el teu relat i semblava que fes una carrera per anar a trobar....què ?
M'ha semblat una crida de diàleg o què algú t'escoltés.
M'he cregut la teva història perquè hi ha retalls de la nostra vida, crec que tot/es sentim en algun moment una desesperació profunda perquè les coses no ens han anat bé o tan bé com voldríem. Si el tornar enrere fos per canviar alguna cosa..., però ben segur, al menys jo, toparia amb la mateixa pedra. Jo en canviaria 3, de vivències de la meva vida i que ara no puc dir-te o no vull dir-te.
Joan, Joan m'agrada aquest nom clar i net tens 41 anys i molts per viure ,intenta ser feliç amb el que tens i busca... no et paris trobaràs qui t'escolti ,avui d'entrada ja som 4.
Escriu alguna cosa més, jo et llegiré.
Amb l'afecte que m'han produït les teves lletres. Fins aviat.

Versos en zig-zag han dit molt ; ningú és més que ningú, tothom és llest en el seu moment, només cal voler-ho veure.
A més a més del contingut, m'ha agradat la forma, per a mi la imatge del teu poema. Endavant poeta o poetesa.

No he pogut deixar de llegir-te fins el final, tot i que m'agraden els relats curtets. No hi he estat 12 minuts perquè t'he llegit de pressa. Amb 12 minuts has fet un relat de la teva vida que m'ha semblat sorprenent . Primer he pensat que eres una noia poc conformista, que no escoltava a ningú i ara t'haig de dir que ets una de les dones que ha viscut una vida complaent perquè has conegut l'amor d'uns ulls negres i grossos. Tens molt per recordar del passat, viure pel present i del futur ... ja en parlarem. Vas tenir molt i te'n van prendre un tros, però el que et queda n'hi ha molts, millor dit moltes, que no s'hi acosten gens, perquè
mai van estimar n'hi mai van estimar-les com a tu. Tornaré a llegir-te més a poc a poc. Ah, escrius molt bé noia i per això et poso un 10.

... jo diria que si que volia ser mare, està molt sola, les 2 últimes estrofes són punyents "sent esquinçat el cos i l'ànima " el cos es cura l'ànima no.
No som ningú per dir que no volia ser mare, no ho sabem. "L'estigma que durà sempre gravat, el fill que no veurà créixer " quin sofriment durant tota la vida ! pobre noia !

perquè no se'n treu res de no dir-ho. I en l'última estrofa s'hi endevina l'esperança d'un amor infinit.
M'agrada la presentació de la teva biografia : llibre obert i fent pàgines de la vida.

Molt clar has deixat dient-nos ".... i que no podia realment tenir algú així entre els meus braços, dins del meu cor " amb això ho dius tot. Joveneta tens una gran sort per tenir 20 anys i una vida llarga, llarga on hi trobaràs una persona que realment valgui la pena tenir en el teus braços. T'he llegit una mica i ets una persona plena de vida, d'alegria ... i "cascabelera" m'ha sortit en castellà i no vull esborrar-ho. (sóc catalana ). M'has resultat simpàtica i no et conec. Primer he llegit
" Aquesta sóc jo " i la sonoritat de com et presentaves m'ha portat a llegir de pressa el teu escrit i buscar-ne d'altres.
T'estimes a tu mateixa, continua fent-ho.

..els moments,els segons, els instants....tots et plauen. Enhorabona per ser tan positiu i trobar plaent les coses petites... ai no lescoses importants.
Com ho fas per escriure tant ?
D'on treus el temps ?
Si vols explica'm-ho noi de FP1. És pot ser poeta des del no res.
Aquest any per Nadal buscava un 916 i tu el tens de puntuació.

M'ha agradat el teu estil perquè rememora cada moment passat o present amb una sinceritat crua però real i fas que ens els sentim nostres. ( Qui no ha passat per algun moment així ? ) Has estat polida en les teves descripcions. Continuaré llegint-te . M'has fet pensar en el Dr. Zivago ,película que fa molts anys que vaig veure i que em va impactar i fer entendre que es pot estimar a més d'una persona " y no estar loco/a"

Fas rumiar a qui et llegeix. Dius moltes veritats.
Tu ets una gran persona. Continua escrivint tramuntana perquè jo espero llegir-te .
Una abraçada