Com t´ho fas per publicar cinc relats en un dia?
Tens uns capacitat encomiable.-
M´ha fet gràcia que parlessis de Rupit, un poble on per Setaman Santa acostumava a anar a acampar de jovenet..eren altres temps, una altra moguda, ara nomès les cases son iguals, el reste ha canviat tot i molt!

Primer de tot defenses molt bé el que escrius malgrat jo tinc una visió molt diferent del tema que exposes i no se´t pot negar perseverància i alhora una actiut ferma del teu punt de vista però hi han trosos exagerats tal i com alguns companys s´encarreguen d´observar-te en alguns comentaris, dels quals me´n sento del tot partícep.-
Una abraçada.-

Jo no hi aniré i la veritat el teu relat m´ha servit per acabar-me de decidir per què descrius tan bé el fòrum que ja sé que no m´agardarà en absolut! El teu relat és tan creïble que s´ha convertit en un mirall afortunat per mi
que servirà per estalviar-me uns calés, gràcies....

Es sorprenent que a vegades les experiències pròpies son un reflexe de les vivències de més
gent com tu, o com jo mateix.-
Enacra que ens portem 8 anyets ( que a aquestes altures ja son bastants) comprobo
que Malleu tampoc està tan lluny del teu poble...
Salut company i

Sempre...sempre...sempre..i sempre per la cultura de la pau i tu la defenses d´una manera rotunda i contundent, sense embuts així així...
Un abraçada!

(sempre dic : uan abraçada al final de cada text, estic pensant en una altre frase més original..no ho sé...)

Apa avui ja torno a criticar( de bon rotllo) alguna de les vostres obres a l´atzar i t´ha tocat a tu Mitral.

Saps que penso: en aquesta web sempre es decanta en general l´amor cap a una persona en concret i s´intenta explica els moments feliços o no tan que vius amb ell o que somies amb ella...

Però a part d´aquest que sense dubte es el més important hi han altres conceptes d´amor i moltes coses que pots estimar..un país, una aficció, uns minuts de silenci, una cervessa en un bar, i d´això s´escriu poc.

El relat en sí molt bo, però algún dia pesna en mi i escriu sobre altres conceptes de la vida...
De totes maneres no em facis cas...deu ser l´edat...
Una abraçada

Tinc curiositat per saber si aquesta història és un fet real o fictici...
( es que sóc un xafarder!!!!)

Amb l´emoció no t´he puntuat, perdona, ara ho faig i sincretament no eh, que amb les preses ho he escrit malament , volia dir sincerament.
Una abraçada!

Quan he vist la nota he pensat, t´ho dic sinecrament:... però que exagerats!
Mira trobo a faltar un onze o un dotze...aquest relat és fantàstic!

en dius alguna què es ben veritat...

A part de que trobo aquesta història molt ben narrada el missatge antibelicista que li dones és contundent i en aquests temps hem d´aprfitar qualsevol espai per reivindicar la nostra manera de pensar de pau i en pau i per la pau!
Felicitats company!

Ets jove i això és normal, d´aquí un temps trobaras la teva " mitja taroja" i ja veuras com aleshores els teus poemes respiraran optimisme.-
Una abraçada!

Estimat Marc; llàstima que aquesta teva poesia hagi estat pel meu gust, tan poc extensa, donat que tenies, segur ,més coses més a dir respecte aquest tema i quan començava a disfrutar se m´ha acabat...bah...fes una segona part.!!!

Es molt important la participació de tots vosaltres però especialment voldria saber el nom dels autors d´aquesta idea( Relatsenctatalà.com) per felicitar-los personalment donat entenc que contribueixen d´una manera anònima però engrescadora, divertida, didàctica i cultural a contruïr, enfortir i divulgar una part més de la nostra identitat, per això un apluadiment ( plas plas!!) per ells!!!!
ah...
i a poder ser obrir un forum de debat seria fantàstic i una eina per conèixe´ns més bé i cirticar així d´una manera més oberta les nostres/vostres/totes les obres.

Com sempre moltes abraçades i petons a les noies!

Primer de tot agraïr-te la teva paciència en legir la novel.la que de ben segur és més un guió cinematogràfic que no pas un relat ben escrit i estructurat, com ara el teu, per exemple, t´ho dic sinncerament .-

SI fos ambiciòs em podria molestar el teu comentari però al contrari amb el temps aprens a deixar-te aconsellar i tot i que probablament em costi molt canviar el meu estil de narrador, en fi felicitats tambè per els teus relats...sento no haver pogut assitir el 31, aquestes coses foren interessants debatre-les, bé tal volta un altra any...

Una abraçada!