Finestra d'anada i tornada.

Un relat de: Unaquimera

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket


De dins enfora:
Com cada matí, avui també m'atanso a la finestra, un iman que m'absorbeix la voluntat: no em resisteixo gens!
Abans m'he rentat la cara amb aigua fresca, perquè cap resta de somni enganxat a les pestanyes m'enterboleixi la vista.
M'apropo i descorro les cortines inaugurant oficialment la jornada. Aquest gest, que repeteixo cada dia, ja forma part d'un ritual privat i deliciós, ple de delicades sensacions que paladejo una a una...
Quan separo la fusta del marc, m'arriba un grinyol que només jo escolto. Sabent-me benvinguda, em recolzo a l'ampit i comença l'intercanvi:
regalo la mirada i accepto el petó de la brisa, s'escapa la nit que era tancada i el matí inunda la cambra, exhalo un sospir i rebo la remor de les onades...
L'estança deixa anar l'escalfor presonera just quan entra l'oreig refrescant: es ventila el meu cabell, que encara tenia una flaire de coixí enganxada.
L'olor d'espígol, que el sabó havia deixat sobre les meves mans, lluita uns instants amb la salabror marina: guanya aquesta nova companya!
Sé que més tard, quan el sol l'escalfi de valent, m'arribarà des de l'olivar una olor càlida, verda, fosca i constant, que ho amararà tot... però, en aquesta primera hora sento l'aroma de romaní que desprèn la roba acabada de sortir de l'armari, envaït de la fragància muntanyenca que la tieta empresona en bossetes brodades.
Tot just escolto al meu costat el murmuri breu de la cortina, que es balanceja en l'aire fresc. De cop, la tovallola, que fins fa uns segons era a prop del meu braç, repenjada en el llindar entre la llum i la fosca, rellisca i es precipita, amb un refrec com un esglai, cap al terra, on queda inerta.
M'arriba el refilet d'un pardal que no veig!
A poc a poc, l'orquestra externa guanya irreversiblement la partida al silenci de casa meva. Assisteixo al concert que sé executat per a mi com a única espectadora, gaudint d'aquest superb privilegi...
El món és nou un altre dia i em saluda! Somric, tornant-li la gentilesa.


De fora endins:
Miro... i ja hi és! Com gairebé cada dia: puntual!
S'ha fet una constant important en la meva rutina aixecar el cap per mirar-la, en sortir de casa. I allà està ella, atalaiada. En treure el cap lleugerament enfora de la finestra, li dona el sol a la cara i em sembla que emet llum, com un far diürn.
Al començament, vaig pensar que semblava una donzella presonera, dubtosa entre llançar-se a la mar i fer-se sirena o restar com una au bella dins la seva gàbia, esperant que algun atzar l'alliberés del seu destí...
Ara, al passar els dies, s'ha fet més real, més concreta i humana, encara que no fa res en especial per ser-ho. Recolzant-se, només respira i fita el mateix paisatge dia rere dia, estrenant-lo cada cop amb l'esguard. Passada una estona, com qui ha deslliurat un regal de papers i llaçades i ho sent, per fi, seu, somriu extensament.
I jo, en ser il·luminat pel seu somriure, continuo, tranquil, el camí cap a la meva jornada... Quan arriba l'hora del descans nocturn, recreo a les fosques el ritual de cada matí i anhelo la seva presència serena, silenciosa, en la que ja considero la nostra finestra.
Guaito... i m'acomiado fins demà de la seva mirada emmarcada.



Unaquimera

Comentaris

  • Bon relat.[Ofensiu]
    Marc Burriel Allo | 05-07-2011 | Valoració: 10

    Hola Unaquimera,

    Mestressa, extraordinari!, una idea brillant i ben duta a terme, em trec el barret!.

    Un mateix fet (néixer un nou dia) per a dues mirades, perfecte!.

    Això em fa pensar que cada persona interpreta els esdeveniments de la vida de forma particular i normalment, cap persona pensa que hi ha més d'una "versió" de la vida. Tants caps tants barrets, m'explico?.

    Els "dos relats" m'han agradat força ;).

    Una quimera Una abraçada estiuenca.

    Sussu.

  • Una finestra: dues mirades[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-02-2011 | Valoració: 10

    En aquest relat, d'una delicadesa indiscutible, ens mostres la inaguració d'una jornada qualsevol, per mitjà de les sensacions olfatives i auditives que es perceben un cop aclarida la vista, per a que no quedin resten de son a les parpelles. Poses l'emfàsi en les olors: espígol, romaní, sal, i en la importància de l'oreig per a que s'emporti les flaires de la nit i per a deixar entrar la matinada marina en la cambra. Els sons també formen part de l'univers quotidià: el murmuri de la cortina, el refilet del pardal...
    Però mentrestant, de fora endins, uns ulls esperen cada dia i fixen la mirada en l'encantadora presonera, en la sirena, en la bella au engarjolada. Un ritual joiós per ambdues bandes, un regal amb el que la llum del dia obsequia tots dos.

    Bellíssim relat, tot poesia....

    Què voleu? És que aquesta nena val molt!

  • Una finestra: dues mirades[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-02-2011 | Valoració: 10

    En aquest relat, d'una delicadesa indiscutible, ens mostres la inaguració d'una jornada qualsevol, per mitjà de les sensacions olfatives i auditives que es perceben un cop aclarida la vista, per a que no quedin resten de son a les parpelles. Poses l'emfàsi en les olors: espígol, romaní, sal, i en la importància de l'oreig per a que s'emporti les flaires de la nit i per a deixar entrar la matinada marina en la cambra. Els sons també formen part de l'univers quotidià: el murmuri de la cortina, el refilet del pardal...
    Però mentrestant, de fora endins, uns ulls esperen cada dia i fixen la mirada en l'encantadora presonera, en la sirena, en la bella au engarjolada. Un ritual joiós per ambdues bandes, un regal amb el que la llum del dia obsequia tots dos.

    Bellíssim relat, tot poesia....

    Què voleu? És que aquesta nena val molt!

  • M'ha agradat.[Ofensiu]
    Josoc | 10-01-2011

    com tots els teus. I com moltes vegades també hi he trobat coincidències.
    Jo també començo el dia obrint la finestra i contemplant el cel, encara que no tinc la sort de veure el mar. A falta de l'olor marina, respiro la de les flors que tinc a l'abast.
    Els teus relats resulten sempre tan interessants que no m'estranya, però em fa una mica d'enveja, que tinguis tants comentaris. Jo ara en tinc un ,esperant ser editat, parla de Nadal i és potser massa personal, però és que considero els relataires com una altra família amb qui m'agrada compartir.

  • estic content...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-08-2010

    que t'hagi agradat el poema del mar que et vaig dedicar de debò...ja saps que per mi tu ets com la meva padrina aquí a relats, doncs els teus comentaris van ser els que em van esperonar a escriure més...
    fins aviat, ja ho saps una abraçadota mataronina
    joan

  • gràcies pels teus comentaris i...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-08-2010 | Valoració: 10

    me n'alegro de que tornis a ser per aqui...
    quina casualitat això del quadre, de debò que no sabia que havia sortit a un altre repte... el teu relat com sempre amb una visió especial, jo també vaig pensar que seria interessant fer un poema de fora a dins... crec que tenim idees prou semblants tu i jo...

    gràcies pels teus ànims i comentaris i fins ben aviat
    una abraçada
    joan

  • Una abraçada d'anada i tornada[Ofensiu]
    nuriagau | 16-04-2009 | Valoració: 10

    Un relat que, des de l'ampit d'una finestra, ens descriu unes mirades quotidianes i tot allò que les envolta aprofitant tots cinc sentits. És fantàstic!

    El text conté frases d'una bellesa extraordinària com:
    ·"la finestra, un imant que m'absorbeix la voluntat"
    ·"descorro les cortines inaugurant oficialment la jornada"
    ·"ple de delicades sensacions que paladejo una a una"

    ·...

    Cal que segueixi?

    Felicitats pel relat!
    Felicitats per haver guanyat aquest repte!

    Núria

    PS: El quadre també era una condició del propi repte?

  • Dins, fora...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 05-02-2009 | Valoració: 10

    Dins, fora, amunt, avall... Les coses quotidianes, de vegades no se sap ben bé perquè es fan: unes de forma mecànica, sense pensar; altres necessàries, imprescindibles, i, algunes forçades o voluntàries.
    D'ara en endavant, miraré de manera diferent les finestres.
    - Joan -

  • Una finestra és una porta oberta de bat a bat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-01-2009 | Valoració: 10

    Meravellós. Ha connectat amb profunditat amb la meva tendresa. Gràcies.

  • Felicitats![Ofensiu]
    Aquarela | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!

    5 aniversari RC


    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    No me la perdo, miro la festa desde la finestra!

  • moments per a gaudir[Ofensiu]
    ESTEL | 13-11-2008 | Valoració: 10

    que poc necessitem de vegades, quant necessitem d´altres!!!.
    Moments plens de sensacions, moments plens amb la nostra solitud que ens omple.
    Relaxació, serenitat del nostre ésser, plenitut...
    I per l´altre banda el mateix, un estrany que gaudeix, amb poc, què només el paissatge d´algú, que li fa companyia, que el veu còmplice de la seva rutina diària.
    La vida, sensacions
    Gràcies com sempre, per fer sentir, per transmetre

    un petó molt gran per tu

  • Pau, serenor, bellesa[Ofensiu]
    bocidecel | 21-10-2008 | Valoració: 10

    Aquest relat teu sí que l'havia llegit i no entenc perquè no l'havia comentat, devia ser quan només llegia, quan encara no havia gosat entrat de plè a RC.
    Dues visions d'una mateixa realitat, un càlid viatge d'anada i tornada interior-exterior, plè de detalls, plè de sensacions, plè de bellesa. Un cant a la vida plena i tranquila, profundament arrelada a la natura. Una visió d'una quotidianeitat que t'hi transporta, et fa sentir alliberada a l'àmpit d'aquella finestra arran de mar o arran de mar mirant la finestra. Un reconeixement a la tendresa, als petits detalls que ens omplen la vida i la fan especial dia a dia i on vida i poesia van plegades.
    M'ha agradat molt, Unaquimera, especialment per la pau, la serenor, que m'ha deixat com a penyora.

    Una abraçada.

  • El llidar de la finestra. [Ofensiu]
    Avet_blau | 13-05-2008 | Valoració: 10

    Esplèndid aquest llindar, entre dins i fora
    entre la calidesa de la casa
    i la frescor de la vida i l' aire lliure.

    Dues visions complementaries:
    Des de dins es valora les olors , sons, que bateguen, oblidant i diluint la nostre vida

    Des de fora ets princesa d' un castell,
    amb el desig d' entrar-hi...
    i dona somnis, des de lluny,
    al passatger del dia a dia,
    que guarda l' imatge en el record.

    Avet

    la meva finestra:

    http://www.lacoctelera.com/burcet/post/2008/04/17/la-meva-finestra#c3111499

  • Somnis que es creuen[Ofensiu]
    leonardo | 13-05-2008 | Valoració: 10

    Una finestra, un espai a compartir, dos somnis que es creuen en el espai i tot el esclat de sentiments tant ben dibuixats. " a poc a poc, l'orquestra externa guanya irreversiblement la partida al silenci....Assisteixo al concert que sé executant per a mi com a única espectadora...." i "Quan arriba l'hora del descans nocturn, recreo a les fosques el ritual de cada matí i anhelo la seva presència serena, silenciosa......." aquestos dos retalls m'han captivat especialment. Gràcies Unaquimera per haver-me obert aquesta finestra.
    Et convido a ensumar les meves "essències" i a passejar per les "nits d'estiu", nits mediterrànies.....


    leonardo

  • Vistes serenes[Ofensiu]
    Kanoa | 07-05-2008 | Valoració: 10

    M'han dit que les vistes eren bones, però el consell s'ha quedat curt: unes vistes panoràmiques precioses, les que se veuen des d'aquesta Finestra.
    He fet bé d'asomar-me, me torno a lo meu més serena.

  • Jornada inaugurada![Ofensiu]
    Txell Pellicer | 07-05-2008 | Valoració: 10

    Tenia ganes de fer una lectura agradable plàcida i tranquila per començar el matí. He tingut la sort de trobar aquest relat doble, amb alguns fragments realment bells, amb una delicadesa que es manifesta en cada detall, en cada frase.
    Ja estic preparada per inaugurar la jornada!
    Sort en la teva,
    Txell

  • Aquesta...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-05-2008 | Valoració: 10

    ...finestra d'anada i tornada em sembla com ja em va parèixer a la primera lectura la finestra de relatsencatalà, quan pel matí l'obric veig un munt de poemes i relats que em fan la vida més fàcil, a tu t'hi mire des de la finestra i tu em mires, tots ens mirem i fem aquest joc plaent de llegir-nos i llegir.
    També em porta a la memòria els matins en els que estic ajagut al meu llit i obric la finestra per veure el món, aquest món que em sembla en un moment abans de rentar-me la cara amb aigua freda, tan inhòspit, i cruel, i després d'una bona dutxa d'aigua freda i de rentar-me la cara i els ulls em sembla una mica més acceptable fins que arriba el matí o les deu del matí i ja estic preparat per a tot el que em puga succeir. Des de fora els altres ens veuen i ens esperen, esperen els nostres poemes i els nostres contes com jo espere els teus Unaquimera, "anhelo la seva presència serena, silenciosa, en la que ja considero la nostra finestra". Mai millor expressada aquesta idea de qui ens observa des de fora i nosaltres que estem dins, i sobretot en la nostra pàgina, la presència és això és cert, silenciosa, però no parca sinó plena de paraules com les que ens conten contes i sentiments que només els podem aconseguir havent viscut o havent llegit un munt de llibres, però sense haver-los viscut, i jo sóc d'aquell tipus de persones que viu els llibres, res no podem fer.
    Nosaltres, jo m'atreviria a dir que la major part de la gent de relats hem viscut els llibres, perquè els estimem.
    Hui estic en la biblioteca del carrer de l'Hospital de la ciutat de València, un vell edifici que havia estat hospital en l'època romana i encara conserva algunes escultures que han estat tretes de sota la terra i les múltiples columnes romanes que donen al parc en el que estic, aquell de la biblioteca, un aspecte llatí, el llibre que estic llegint és com ja et vaig dir una vegada, perquè l'estic rellegint, és Hiperion de Hölderlin. Bé Unaquimera, t'invite a recitar-nos tots dos el llibre, vinga i després ens prendrem un aperitiu per a fer ganes de sopar. Fins demà Unaquimera.

  • A penes dos fotogrames[Ofensiu]
    deòmises | 24-04-2008 | Valoració: 10

    però què ben escrits. He sentit les flaires que anaven amuntegant-se damunt del relat, he sentit l'enamorament de l'espectador, he palpat la flonjor del cos d'ella...

    Gràcies per la finestra al món, d.

  • Clar de lluna | 04-03-2008 | Valoració: 10

    ...és com un poema en prosa!
    La vida no és la mateixa als ulls d'un que als d'un altre! Ho descrius a la perfecció i fins i tot les olors que tan difícil és. Molt bonic Unaquimera, merci per la recomanació.

    Una abraçada!

  • Mirant desde la finestra[Ofensiu]
    megane | 08-01-2008 | Valoració: 10

    Dos punts de vista. Dos mons complementaris.
    Tot se mira desde uns ulls o uns altres.
    Tot s'escriu en prosa o en poesia.
    Gràcies per aquestes paraules. Semblen versos.
    m

  • mirada emmarcada[Ofensiu]
    franz appa | 23-11-2007

    Fascinant història: a penes dos fotogrames, variant l'òptica, del mateix quadre.
    La mirada ho és tot, la mirada sudïda i seductora. En aquest joc de perspectives, la dona s'aboca a un cúmul dens de sensacions (que un cop més saps retratar amb minuciositat d'orfebre), i l'home, en canvi, se centra en ella, en els escasos detalls d'ella que se li manifesten, i no se sap ignorat, i se sent recomfortat, en la que ell considera la seva (dels dos, llur) finestra.
    Vibrant descripció d'un retall de la vida que ens saps "vendre" com si fos "executat per a (nosaltres) com a únic(s) espectador(s)", únics cadascun de nosaltres, cadascun dels mil lectors, dels 36 comentaristes.

  • Thyst | 23-10-2007 | Valoració: 10

    L'he triat a l'atzar i em sembla que ningu té més sort que jo!
    m'ha semblat fantástic, m'encanta!!

    I et torno amb molt de gust l'abraçada per aquesta gran descoberta!

  • Unaquimera...[Ofensiu]
    auf dem Weg | 08-10-2007 | Valoració: 10

    ...m'ha agradat molt el teu relat!

    Primer de tot dir-te que gràcies pel comentari, sempre va bé sentir que a algú que llegeix un text teu li ha agradat! Gràcies =)

    Doncs això, que tenia curiositat per llegir algun text teu, i aquí estic!

    Com deia al principi, el text m'ha agradat molt, dues visions diferens d'un mateix fet... realment molt interessant!

    Et seguiré llegint

    ...auf dem weg!

  • Sempre[Ofensiu]
    ANEROL | 07-08-2007 | Valoració: 10

    amb la teva màgia observadora que ens permet deleitar-nos d'una sensibilitat a flor de pell. Em sembla que ja t'ho hedit; si és així, és igual: m'encantes i gaudeixo dels teus sentits

  • El mar[Ofensiu]
    Joanlluis | 04-08-2007 | Valoració: 10

    de nou, aquest cop a l'altre costat a la finestra, com un cel invertit, infinit, en diferent pla, etern i provocador.

  • Deliciós![Ofensiu]
    MarBlava | 19-07-2007 | Valoració: 10

    Feia molts dies que no entava per aquí, però avui he volgut veure si tenies algun regalet per a mi....he seguit per on m'havia quedat..i he quedat enamorada d'aquest relat.
    Un veritable regal per la vista i el sentiment...aquesta imatge que sempre m'ha portat pau i serenor va acompanyada d'una doble lectura. M'ha fet pensar en dues coses: el teu relat "mirades i miratges" que en el seu moment em va captivar, i la pel·lícula "Ballem?"amb la imatge fugaç de la Jennifer López a la finestra, també amb el rostre il·luminat i visible només pels ulls somniadors del Richard Gere...
    M'encanta la capacitat que tens per veure les coses des de diferents punts de vista....
    Et felcito com sempre i em llanço, àvida, a llegir els teus relats pendents.
    Una forta abraçada i merci per alegrar-me la primera hora del matí...ara si miro per la finestra de la feina veig una cruïlla de l'Eixample, això sí, els plataners em refresquen una miqueta la vista...el mar s'ha quedat a casa.....

  • He trigat a comentar-te'l...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 08-07-2007 | Valoració: 10

    tot i que el vaig llegir poc després que el pengessis. I tant avui com aquell dia, m'ha fet reviure moments i rituals que, com la teva protagonista, segueixo cada dia només llevar-me. M'agraden les dues visions que hi has sabut donar i aquesta olor de mar que ha quedat impregnada en el relat.
    Una abraçada molt gran, i vaig llegint, que vaig molt endarrerida.

  • té aires de conte[Ofensiu]
    Lèvingir | 30-06-2007 | Valoració: 10

    d'un poblet, petit, petit de pocs habitants.
    L'amor es la vida de molts sentiments i bons moments, on quan t'aixeques i obres la finestra al matí, saps que després de sentir la frescor matinal
    i acomiadant des de fora el finestral estimat. Rebràs moltissims petons i alegres abraçades.

    1065

    Lèvingir

  • Aquest relat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-06-2007 | Valoració: 10

    ...podria ben bé ser una alegoria que donara un significat simbòlic de la nostra relació, la relació de tots nosaltres quan obrim la finestra de relatsencatala i com ens veuen desde darrere. M'ha agradat encara que els significats poden ser immensos segons des del punt de mira que s'observe.

  • No sé, xicona...![Ofensiu]
    rnbonet | 08-06-2007

    La finestra... Dalí.... El 232... El 1001... Cap-i-cues tots dos!
    I una xiqueta que va esdevenir noia a un lloc diferent... I la pluja... I la mar... I els silencis... I la llum... I la mar. Blava, blava, blava.
    Felicitats.
    Salut i rebolica!

  • Dues posicions del desig[Ofensiu]
    Illadestany | 01-06-2007

    M'encisa la màgia d'aquest doble poema sobre dues de les posicions fonamentals del desig en els humans: la mirada activa, en aquest cas de la noia a la finestra, subjecte de desig, i la mateixa persona situada en posició d'objecte de desig, seduïda per la mirada de l'altre, de l'home que l'esguarda.
    Fa anys que he fet d'aquest quadre un bon company de viatge en part important de la meva vida.
    Gràcies per l'acollida.

  • Anada i tornada[Ofensiu]
    Narcís Juanola | 21-05-2007 | Valoració: 10

    Tot i ser de les mes valorades no t'havia llegit mai. M'ha agradat molt aquest relat i les dues visions d'una mateixa realitat. Se m'ha girat molta feina si vull recuperar el temps perdut i llegir tot el que has publicat. Tornaràs a saber de mi i no és una amenaça.

  • Una...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 20-05-2007 | Valoració: 10

    ...fascinant història d'amor. La distància, que és poca. Els somnis, que són a prop. I la delicadesa amb que expresses cada moviment. Molt bo.

  • finestra mai prou valorada[Ofensiu]
    maite masachs vendrell | 15-05-2007 | Valoració: 10

    finestra mai prou valorada, finetres tancades envers un mon no volgut explorar, finestres obertes, per poder contemplar... m'agradat molt el teu relat de la finestra de anada i tornada. .... soc la maite de ...tot es un intant, gracies per visitarme, una abraçada. et faré un seguiment. m'havia deixat de fer la valoració.

  • finestra mai prou valorada[Ofensiu]

    finestra mai prou valorada, finetres tancades envers un mon no volgut explorar, finestres obertes, per poder contemplar... m'agradat molt el teu relat de la finestra de anada i tornada. .... soc la maite de ...tot es un intant, gracies per visitarme, una abraçada. et faré un seguiment.

  • Naiade | 15-05-2007 | Valoració: 10

    Molt ben trobada la foto pel tema. M'encanta Dalí.
    De dins enfora: Relat refrescant que reflexa l'amor a la vida i el saber valorar les coses petites, quotidianes, que molts cops se'ns escapen entre les preses i l'estrès en que vivim.
    És tan fàcil sentir-se viure dins aquest text, mentre el llegeixes sents una sensació de pau, un relaxament
    En quant de fora endins, quasi mai pensem que ens observen.
    Una atracció, un miratge per un altre. A veure si fa el pas i es poden conèixer, farien bona parella.
    M'ha agradat moltissim.

    Una abraçada embolcallada dins l'atmosfera de dins a fora.

    Naiade

  • Dolçor[Ofensiu]
    Melcior | 14-05-2007 | Valoració: 10

    La primera part és tan poètica, que un pot arribar a dubtar que el que està llegint sigui prosa , els prosistes diuen que ensucrem massa els relats , però , qué hi vols fer, a mi m' agraden un pèl dolços.
    Endavant!

  • Un relat, un regal[Ofensiu]
    Xocolatina | 14-05-2007 | Valoració: 10

    Un relat bonic, bonic de veres com el cuadre que lha inspirat, pero amb mes dimensions: es pot olorar, es pot escoltar, es pot sentir!
    Un relat dolç que es mereix una llepadeta com aquesta!

    Tina
    Feia dies que no entrava i mira, quin regal!

  • M'agrada quan obres la finestra[Ofensiu]
    Lluna | 13-05-2007 | Valoració: 10

    És un goig poder obrir amb tu aquesta finestra al mar, a la vida i a els petits detalls que sols tu perceps amb tanta delicadesa i saps plasmar-los amb paraules que venen i van com les onades del teu relat.
    Moltes gràcies per comentar el meu relat i animar-me.

  • Una meravella[Ofensiu]
    anaoj | 12-05-2007

    Deliciós, has convertit en poesia les coses quotidianes. Preciosa la descripció dels colors que no anomenes, però que al llegir-ho els veus i les olors, i sensacions. a més quina sort de tenir el mar al costat!
    Molt maques les il-lustracions, és un quadre que m´agrada molt .
    No he posat la meva biografia, però tinc ben desat les teves explicacions per si un dia em desideixo a fer-ho .

    Una abraçada

    Anaoj

  • F. Arnau | 11-05-2007 | Valoració: 10

    El teu relat m'ha semblat preciós, molt poètic i alhora descriptiu de dos estats d'ànim. És l'observador observat, que alhora també podria ésser observat per un tercer.

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS Estaria mig boig, però... com pintava!

  • No puc dir-te més que [Ofensiu]
    Yuna | 10-05-2007 | Valoració: 10

    m'ha semblat un relat dolç i preciós, me l'he llegit varies vegades i mira que la prosa em costa.. però m'ha fet seva aquest relat...

    Petons

    Txell

  • Pinzellades[Ofensiu]
    Aquarela | 10-05-2007 | Valoració: 10

    Pinzellades de dins a fora que pinten el dia, pinzellades de fora a dins que dibuixen un estat danim, pinzellades que fan olor i tenen bon sabor... m'agraden les teves pinzellades!

    Una per a tu de tots els colors que t'agraden, d'Aquarela.

  • Petites sensacions, i qui les vol més grans?[Ofensiu]
    trumfa | 09-05-2007 | Valoració: 10

    Sensacions. Portes al lector fins a la teva finestra i el fas gaudir de les visions, els sorolls i les olors. Totes aquests petits plaers sensorials que conjuntats es desen en els petics blocs de la memòria que es desperten quan evoquem un lloc.
    M'has portat a reviure les albades amb aquell Sol poruc apareixent en la línia de l'horitzó on es confonen el mar i el cel. Aquell aroma de sal en l'aire i la cadència de les onades.
    Els teus relats son fets per viure'ls amb tots els sentits.
    Espero que mai no et dediquis a escriure històries de por, o m'hauré de plantejar de fer-te el salt.
    Et faig arribar una abraçada i et felicito pel repte (reptes a tu?, ha..).
    Per cert, estic totalment d'acord amb la reflexió que em vas fer sobre l'us del perdó. Només volia dir que les paraules que es refereixen a sentiments no és bo emprar-les a dojo.
    Trumfa

  • Dues perspectives interessants[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 09-05-2007 | Valoració: 10

    Amb aquest quadre de Dalí de fons! Només puc deixar constància que m'ha agradat perquè si no tanco l'ordinador ara mateix faré tard a la presentació del llibre de la Sílvia (i no m'ho perdonaria, jeje!), però això sí: bravo per aquesta doble perspectiva reeixida, molt bona idea posar-hi el quadre que t'ha inspirat i enhorabona també pel molt bon joc de paraules del títol!

    Una abraçada i enhorabona per seguir essent, merescudament, la més ben valorada d'RC!

    Vicenç


  • el trobo: preciós, poètic...[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 07-05-2007 | Valoració: 10

    ens arrossegues de ple en el mar immens de sensacions que vas descrivint com qui corre la cortina de mica en mica...

    Extraordinari noia!!, vet aquí la corrua de lectors que tens tan merescudament...

    Aquesta finestra és ben bé la finestra a la vida a la qual t'hi aboques volcant de ple el teu ésser lluminós, fresc, jove, enamorat i generós.

    No demanes res, no et queixes de res..., Tot al contrari, alces el teu cant i l'uneixes a tota la creació en un concert sempre igual i sempre diferent...

    Noia: un plaer!!

  • Re-llegida[Ofensiu]
    Nurithy | 06-05-2007

    Continua sent un preciós text tan llegit com sentit ^^

    Una abraçada.

  • Hola, Unaquimera[Ofensiu]
    brumari | 05-05-2007

    Disposar d'una finestra com la teva per saludar el nou dia és una gran sort, encara que l'autèntic privilegi és posseir la sensibilitat necessària per gaudir de tot allò que aquella finestra et brinda: el grinyol en obrir-la, la remor de les onades, la salabror marina lluitant amb l'olor d'espígol, el refilet d'un pardal…

    I quan el lector es disposa a retirar-se d'aquesta finestra màgica, saturat de sensacions, el sorprèn la mirada "de fora endins". Extraordinari. Perquè, quin home no s'ha sentit captivat, un moment o altre de la seva vida, per la imatge fugissera, de vegades còmplice, d'una dona rere una finestra?

    Et felicito!

    Una abraçada

  • Perspectives[Ofensiu]
    Anagnost | 04-05-2007 | Valoració: 10

    Ella mira el món, a través de la finestra; i ell observa el petit món de la finestra, que l'il·lumina. Poc més d'un metre quadrat per a encabir un bell relat que ens dibuixa dues perspectives amb un punt de confluència molt ben traçat. Preciós.

  • Una vegada més[Ofensiu]
    Anna Ramírez | 04-05-2007 | Valoració: 10

    Una vegada més em guies cap a tu, aquest cop per transmetre'm un sentiment de pau. M'agrada molt la doble vessant del text, com et veus tu mateix i com et veu l'altre sense cap dels dos ser conscients dels pensaments del complementari, ni tan sols que l'acte s'ha convertit en un ritual compartit.

    Fins la propera!

  • és com un somni[Ofensiu]
    xelofont | 03-05-2007 | Valoració: 10

    si algú em pogués definir el meu somni etern series tu amb aquest increible escrit, on tot el que escrius automaticament es dibuixa en la ment, on és un plaer pensar que tant sols un despertar fos així de bonic, quant t'he llegit he de reconeixer que t'he envejat, somiaria a relatar amb tanta dolçor un matí qualsevol.
    M'has emocionat, gràcies

  • Uummm...finestres.[Ofensiu]
    buscador | 03-05-2007 | Valoració: 10

    Finestres de somnis, viatjeres, de terrats i d´antenes, de desitjos, de sol i de lluna, de matins i tardes, de fusta i d´enreixat, de gats i gates que maulen.
    Finestres germanes de finestres.

    Deliciosa la pintura...una de les grans finestres.
    Les teves paraules un regal per als sentits.

  • JOC d'imatges...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 03-05-2007 | Valoració: 10

    donà entre sí, un tot... un imagino, un vull viure, un jo també, que encanta.
    El dins i el fora acaba donant el sospir quan tens els ulls freds davant del relat, fantàstic.
    tan poemes com narració, enganxes al lector.
    un plaer!
    petonets!!

  • M'agrada aquest [Ofensiu]
    | 03-05-2007 | Valoració: 10

    quadre! Dalí era un fora de sèrie, fins i tot quan no feia pintures surrealistes.

    M'agrada la calma que desprèn, una mena de silenci etern. El teu relat té un estil que provoca una sensació semblant, tranquilitat, natura. Molt quotidià, amb descripcions molt interessants, i força en la teva línia.

    "Ara, al passar els dies, s'ha fet més real, més concreta i humana, encara que no fa res en especial per ser-ho."

    L'altre bon recurs és el de fer veure les coses des de dos punts de vista diferents. M'he mirat el quadre, i he intentat sortir des de la finestra i anar-me'n cap enfora, imaginar tot el que hi havia, un bon joc. Quasi m'ha creat vertigen!
    És bastant el que has fet tu, anar-te'n enfora, més enllà de la imatge, ampliant-la. Perquè amb una sola imatge sempre queden punts per tancar, detalls per explicar, que donen molt de joc.

    I això, bon repte! Fins aviat!

    Dan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5313 Comentaris

498277 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket