Senyores i senyors, intervindré per al·lusió...

Cap personatge mor, a les seves novel·les.
Té tanta por a la mort! Sap que algunes personalitats responen per al·lusió...

Aquest és el millor per a mi i amb diferència!

Bon any 2009!

m'has fet reflexionar molt. Si no t'he ficat el 10 és perquè vull que tornis aquí; a escriure. A mostrar-nos altres realitats, a qúestionar els adjectius adjudicats per tercers.

no dóna temps ni per respirar. magnífic!

la manera d'acabar el poema és totalment adient. Clou el poema gràfica i sintàcticament!

i fulminant.

Es mereix un comentari igual.

(m'ha sortit un rodolí i tot!)

magnífica i dramàtica descripció. Poques paraules més em surten capaces de descriure-ho!

masses punts suspensius. La resta m'ha encantat. trenques amb els lligams formals dels poemes i, malgrat això, no perd força. les idees apareixen marcades i hi ha moments on semblen contradictòries, com els sentiments mateixos.

que no està massa acostmada a fer poemes i que abusa de la rima consonant però la idea i l'estructura del relat és perfecta.

també el sentit del poema i la profunda reflexió que atrapen tants pocs versos però, personalment, m'ha enamorat la primera estrofa:


Hem heretat una llegenda fèrtil,
preexistent a l'alba de la història.
L'adversitat engendra el dubte estèril
d'haver-hi un vent que ens porti vanaglòria.

jajaja algun error he vist però malgrat això... boníssim el detall de al dimissió del final! tant de bo tots ens ho poguessim permetre! El que sí que és segur és que tots ho hem desitjat!

sembla increible que avui al món real passi això. m'agradaria pensar que m'he equivocat i que estic a la sessió d'humor.

S'ha perdut la educació i no sóc un vell qui ho diu sinó una recent adulta de divuit que ho contemplo al meu voltant!

Núria Badia Sanabra

No m'esperava el final alliçonador. per cert el primer relat penjat està molt bé. Tot i que en aquest relat, potser has de fer que el món es senti identificat i les mares actuals, pocs temps tenen per anar de concert i per preocupar-se tant pel maquillatge!

Espero que aquest relat no sigui l'únic que intentis penjar!

dir que em sobren els dos últims versos. la resta del poema em sembla realment innovador i d'una qualitat molt alta. Segur que ets una escriptora prolífica! Espero veure't més per aqui per llegir més poemes com aquest!

Núria Badia Sanabra

"El Ninet s'aturà com si prengués alè imaginari i observà una tènue claror que sortia del gerro florejat, sobre la lleixa de fusta daurada. Estaria allí? S'hi capbussà com un llamp i ho encertà: la seva mare era a dins pensativa, allisant-se d'esma els pedaços que restaven de la faldilla."

Aquesta imatge m'ha enamorat. Està perfectament escrita i transmet un caliu familiar molt tendre. La resta del relat també és preciós! Segueix així!

deu ser tristament biogràfic oi?

La veritat, a nivell de correcció de la expressió i sintàctic podria millorar molt però, pensa que potser aquest patiment et farà descobrir un nou amor: la literatura.

Un clau treu un altre clau. Ànims! :)