Encís

Un relat de: Unaquimera

Sol, horitzó. Volcà, aresta.
Joc geomètric, contrast
amb compromís
de caducitat.
Genet sobre subtil corser:
efímera cavalcada,
passeig enciser
per tapís
celest.
Colèric anyell aurífer
sacrificat a l'ara
com un palpís
flamíger,
no bramula:
sense pietat,
sense permís,
calla i abrusa
el cel foguer,
ambre daurat,
marbre mestís.
Fènix eternament vençut
en mortal ofensa diària,
es declara invencible
l'esperit insubmís
amb el retorn,
ple d'encís,
de l'alba.

Unaquimera

Comentaris

  • Gràcies per encisar-nos...[Ofensiu]
    free sound | 09-05-2011 | Valoració: 10

    amb aquestes precioses paraules...
    Paraules amb paisatge,
    vivències amb imatge.
    Bonica poesia,
    que viatja,
    amb dolç passatge.
    Una abraçada cavalcada!!!!

  • Com tu dius, poema conceptual[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-02-2011 | Valoració: 10

    on la proliferació de sustantius, alguns referents a la natura, aporten una gran bellesa al poema i rotunditat al missatge. El joc geomètric de les formes i de línies promet, ja des d'un bon principi, l'exposició de totes les forces naturals on el moviment, per manca de verbs, gairebé no existeix. Al menys és el que sembla. Però més enllà de l'estructura formal, tot es mou per a donar pas al següent estat.

    M'agradat aquest tipus de poesia. A veure si algun dia m'hi poso jo. Ara que imitar-te a tu és impossible. I saps per què? Perquè tu vals molt, nena!

  • Meravellós!!![Ofensiu]
    Anna Rispau | 11-12-2010 | Valoració: 10

    moltes gràcies Unaquimeraper la forma com analitzes els meus maldestres poemes. Sovint em descobreixes coses que ni gtan sols jo havia pogut veure.

    Avui ha estat un dia dur de dolor però amb un final dolçper la lectura d'aquest poema tan curull d'imatges i de mots ben trobats que el fan bressol de l'esperança i arma contra el neguit.

    Gràcies de tot cor per visitar-me sovint. valoro molt els teus comentaris i crítiques.
    Felicitats per ser deu de sensibilitat.
    Una abraçada de mar.

  • com sempore insuperable...[Ofensiu]
    joandemataro | 21-05-2010 | Valoració: 10

    descripció de l'albada...amb mots perfectes i plens de contingut...com veu jo segueixo les vetlles...espero que la cosa acabi aviat...


    pd.- no sé si l'has llegit però avui et convido jo a llegir el meu poema :
    La papallona sense ales

    una abraçada encaixada
    fins ben aviat
    joan

  • superior a mi[Ofensiu]
    cabrera | 30-04-2010 | Valoració: 10

    Molt ben descrit, impacten els primers versos narrats de forma imperiativa.La lluita de quelcom contra la sumissió, contra una tirania no casual sinó periòdica. M'agrada com ho espliques:
    Fènix eternament vençut en mortal ofensa diària.
    Felicitats, sento no ser digne d'escriure'l.
    Manel

  • SUPERIOR A MI[Ofensiu]
    cabrera | 30-04-2010 | Valoració: 10

    Molt ben descrit, impacten els primers versos narrats de forma imperiativa.La lluita de quelcom contra la sumissió, contra una tirania no casual sinó periòdica. M'agrada com ho espliques:
    Fènix eternament vençut
    en mortal ofensa diària,Felicitats, sento no ser digne d'escriure'l.
    Manel

  • He quedat corpresa ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 28-11-2009 | Valoració: 10

    Un esperit que lluita i s'abraona amb tots els avatars i que és deixa embruixar per la bellesa de l'alba.
    Maite, aquesta meravella de poema, em sobrepassa. Crec haver copsat el seu sentit, però lo millor de tot, és el goig de sentir brollar dins meu les paraules tot llegint-lo en veu alta.
    La seva força ha estat una gran càrrega d'energia .
    Aquest Encís m'ha captivat.

    Una abraçada des del meu capvespre a la teva alba.
    Núria



  • Que be descrius ....[Ofensiu]
    leonardo | 10-03-2009 | Valoració: 10

    el cicle de la vida i l'alba encisadora despertant diàriament com un esperit insubmís. M'ha recordat un poema del nostre mestre Marià Villangòmez :

    Arrelar, com un arbre, dins la terra :
    no ser núvol endut d'un poc de vent.

    Sobre els camps coneguts de cada dia,
    veure el cel favorable i diferent.

    Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
    cada cop renovant-me el sentiment.

    Damunt la terra nostra i estimada,
    del cor neixen el pi, l'aire i l'ocell.

    El blanc record de la infantesa hi sura
    i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.

    Vull escolta-hi aquest parlar que arriba
    de molt antic als llavis de la gent.

    El meu amor, la ferma companyia,
    vull somiar-hi, entre la mar i el vent

    Gràcies, Unaquimera pels teus bells mots plens de matisos, plens de sentiments, plens de vida i per les teves abraçades

    leonardo

  • Amb imatges d'impacte[Ofensiu]
    JoanaCarner | 04-03-2009 | Valoració: 10

    Amb imatges d'impacte, colpidores, ens mostres com és de fugissera la vida i alhora com renaix una evidència d'esperança. I sempre de la mà dels mots precisos i amb un dring que enamora.
    Així veig jo la teva poesia.

  • Encisada, em tens tu[Ofensiu]
    Queca | 29-01-2009 | Valoració: 10

    Ninona, de veres, que mai s'esgoten les paraules boniques per descriure't ni per agraïr-te tot el que ets capaç de fer i transmetre amb tan sols unes poques lletres. Ets una maga de la literatura i les bones maneres.

    Espero que tinguis tota la sort del món en aquesta vida, i que cada moment que visquis pugui ser recordar com a quelcom inoblidable.

    No sé el lloc del dinar! Ves-me mantenint informada!

  • El temps d'un compromís[Ofensiu]
    Lèvingir | 20-01-2009 | Valoració: 10


    La llargària d'una amistat perduda, però assumida com a un aprendre i descobrir que malgrat tot hagi acabat essent fugisser, un dubte pot acabar amb convenciment o també, s'ha de dir!! Un encert en una equivocació. Sempre som allò que hem estat malgrat sigui en la solitud. I fent-nos preguntes.

    Lèvingir

  • Fènix vençut per l´alba...[Ofensiu]
    brins | 14-01-2009 | Valoració: 10

    Bella descripció d´un nou dia.
    Utilitzes un estil diferent al que t´és habitual; és més sintetitzat, versos més curts, però amb belles metàfores.
    Ens presentes un final de cicle, que potser d´un dia, o d´un període de la nostra vida, i ho fas amb optimisme, sense recança d´allò que s´acaba; l´esperança és la que preval; la il.lusió de viure nous cicles.

    Cordialment,

  • Felicitats![Ofensiu]
    aiguasalada | 12-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!

    5 aniversari RC


    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Ahir RC no funcionava.

  • Realment emfa vergonya.[Ofensiu]
    JOANPG | 16-05-2008 | Valoració: 10

    Sí. Vergonya que un poema d'estar per casa ,com el meu, hagi rebut els teus comentaris.
    I més després de llegir l'obra d'art celestial que és el teu.
    Gràcies.

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • Aquest sol no plegarà mai![Ofensiu]
    Pep | 05-05-2008


    Amb pocs mots i ben escollits-això sí que te mèrit!-, fas una descripció precisa i preciosa del cicle diari solar. La tendresa i precisió ultrapassa allò comù i acabes confegint una obra esplèndidament bella i redona.
    ¡Enhorabona!

    Em sent molt afortunat perquè una poetessa de la teua vàlua haja fet algún elogi d'un meu poema. Moltes gràcies i procuraré seguir les teues passeres.

    Ah!, no se com de prop vius del mar, però si el veus a diari, no saps quant d'afortuanda eres!; dona-li records.

    pepferrer3@gmail.com

  • El teu racó[Ofensiu]
    Bianca | 25-04-2008 | Valoració: 10

    El teu racó es una caixa de sorpreses, un regal per a qui te la fortuna de descobrir la bellesa que hi amaga rere cada títol, rere cada pinzellada.

    Una abraçada

    Thaïs

  • Només la poesia hi arriba[Ofensiu]
    joanalvol | 14-03-2008 | Valoració: 10

    L'au fènix és la metàfora. Fins i tot de les cendres en neixen formes noves. És l'encís de la vida que cal percebre en el més pregon si no es vol embogir cercant aquest sentit per la raó al qual no pertany. Només la poesia hi arriba. Albira un dia nou, sempre el contempla la vida.
    Una sensibilitat poc comuna que només pot eixir d'un esperit pur i una ànima madura.

    Felicitats! Una forta abraçada

    Joanalvol

  • Encisador panorama![Ofensiu]
    Aquarela | 12-03-2008 | Valoració: 10

    Després d'uns dies desconnecta he entrat ipasso pel teu raconet, a veure els regals: aquesta vegada trobo tot un quadre de capvespre que enamora!

    Un parell d' abraçades!!

  • brumari | 05-03-2008

    Digues-me, Unaquimera, què se sent després d'escriure un poema com aquest?
    Com aquest i com tots els que ens regales.
    No, no m'ho diguis, perquè deuen ser sensacions tan agradables que la meva enveja literària se'm faria insuportable.

    Bromes a part, bellíssima posta de sol sense cap referència a les tristeses de l'ocàs, sinó plena de vibracions positives, tot esperant el retorn ple encís de l'alba.

    Gràcies pels teus comentaris i una forta abraçada,

    Joan

  • Subratllant l'encís personifiques la lluita[Ofensiu]
    Simon | 05-03-2008 | Valoració: 10

    Has subratllat el contrast diari del sol i l'horitzo amb metàfores, has personificat amb imaginació poètica la lluita pel poder de tots dos.
    He tardat en passar per que era fora, però veig que t'han comentat molts. El poema es mereix els comentaris i la nota. Molt conceptual!
    A reveure, SB.

  • Miratge[Ofensiu]
    Naiade | 03-03-2008 | Valoració: 10

    Poesia de gran bellesa, que m'ha portat a rellegir-la per comprendre'n bé el significat.
    Descrius amb gran imaginació i riquesa de mots el que cada dia podem observar, però mai hagués pensat que pogués traduir-se amb aquestes comparacions tan sublims.
    Cada cop que et llegeix-ho amb sorprens més.

    Una forta abraçada embolcallada d'ambre daurat




  • Bell poema, [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 02-03-2008 | Valoració: 10

    encisadores estrofes que metafòriques ens mostren un espectacle a vegades d'encantadora bellesa natural, tonalitats rogenques que recorden el color de una sang diluïda per la claror en decadència del sol i que tan bé has encadenat utilitzant amb encert el sacrifici del anyell. Preciós final amb el retorn de ‘alba.
    Gracies per reglar-nos poemes tan bonics, gracies per llegir-me, i moltes gracies per comentar-me

    J. Lluís

  • Encisadora...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 01-03-2008 | Valoració: 10

    aquesta imatge quasi metafísica que ens brindes a través d'un poema que ens permet interioritzar aquests instants màgics que tan bé descrius. M'ha semblat també d'un estil diferent al que ens tens acostumats, però en tot cas tant genial com el que t'he llegit fins ara.
    He estat uns dies una mica desconnecta però només entrar he volgut passar pel teu raconet i veure quin regal ens havies ofert aquesta vegada. No he quedat doncs gens decebuda.
    Una abraçada

  • wau!![Ofensiu]
    juliap | 01-03-2008

    wau!!!
    unes imatges impactants
    un encís les teves magestuoses paraules

    salut
    un plaer conèixer-te

    júliap

  • Gràcies amb retard però aprofitant les flors que ens deixes...[Ofensiu]
    desideri | 29-02-2008 | Valoració: 10

    És un plaer rebre els teus comentaris i els teus poemes. Aquest m'agrada per les seves imatges.

    Una abraçada, que veig que en reparteixes sempre.

    R. V.

  • Molt d'encís[Ofensiu]
    Xocolatina | 29-02-2008 | Valoració: 10

    Té molt d'encís aquest sol sobre l'horitzó, passetjant sobre un tapís celest que en poc temps es tornarà ambre i daurat.
    Després morirà, per tornar a l'alba.

    Una llepadeta plena d'encís!

  • Realment,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 28-02-2008 | Valoració: 10

    Un autèntic encís. L'embruix d'un moment, d'una percepció, d'una impressió que dóna peu a l'obra, a la creació poètica. Com sempre, poemes dinàmics, àgils. I, en aquest cas com en tants altres dels que ens brindes, un poema positivista, agradable no només de llegir, sinó també d'interioritzar.

    No et negaré que m'ha descol·locat una mica, en primera lectura, la forma dels versos. Vull dir la irregularitat. No és que es llegeixi malament, és simplement que els versos no tenen la mateixa extensió i el ritme de lectura que jo donava al poema no acabava d'encaixar amb el que tu havies donat al text. L'he rellegit amb calma i he trobat el ritme, un ritme propi de lectura però ajustat a l'estructura que havies marcat. I en aquesta segona lectura he percebut, amb tota la intensitat que he estat capaç d'absorvir, el missatge plàcid i bellíssim, el paisatge fogós de terra i cel que descrius.

    Enhorabona i gràcies per aquests poemes!!!

    Jo també t'envio una abraçada ben forta!!!

    Salut i lletres,

    V.

  • M'agrada el teu estil[Ofensiu]
    Salgado | 28-02-2008 | Valoració: 10

    És fresc, sincer, gens carregós. Gràcies pels teus comentaris, venint de l'autora més valorada m'omple de satisfacció (no és ironia reial eh? Sinó real.)

    Una abraçada per emular-te almenys en una cosa, Xavier

  • En una segona...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 28-02-2008 | Valoració: 10

    ...lectura veig el sol com un Fènix mai vençut i sempre vençut, que ix cada dia per a ocultar-se i ser vençut cada nit, per a tornar una altra vegada i així per l'eternitat.
    Sol, volcà, aresta, les formes masculines que tots portem endins que moren i naixen cada matí com diu Rbonet amb la trempera matinera, i tu et riuràs i diràs, aquest està boig, però no Unaquimera, l'home descansa tota la seua existència en no perdre el fal·lus, el Sol, l'Au Fènix i naix de les seues cendres tots els dies, l'horitzó és la dona, la dona que espera a eixe sol que puga acollir-la en les seues llums en la seua escalfor.
    Bé Unaquimera hui estic una mica filosòfic o millor psicoanalític, però que anem a fer, la vida és una petita lluita contra la pròpia negació. M'acomiade des de la torre del Miquelet, el fal·lus valencià, i el seu sol, amb una abraçada afectuosa i d'amic, no penses mal, ok? vinga fins demà Unaquimera.

  • Embruixat...[Ofensiu]
    Anagnost | 27-02-2008 | Valoració: 10

    Arrib al poema, que fa dos dies escassos que es troba publicat, i ja em trob 11 comentaris (!), cadascun dels quals més merescut. I què hi podria afegir, jo? Gairebé no sé què dir, per no semblar reiteratiu. Tan sols que aquest poema m'estimula a publicar-ne un que dec guardar per algun calaix, també sobre l'encís del sol en l'horitzó.
    Admirable quimera poètica, embruixat per la bella disposició de les paraules, i per la imatge enlluernadora que ofereixen en el seu conjunt, t'envio una abraçada amb l'escalfor del sol del teu lirisme inimitable.

  • Maravella[Ofensiu]
    Valentí Valent | 27-02-2008 | Valoració: 10

    L'alba encisa -diria jo- perque, com obra d'art que és, resulta maravellosa i gratuita. Per aquesta darrera raó alguns no la valoran com cal.
    També perque suposa una nova oportunitat.
    Endavant, dia a dia!
    Valentí Valent

  • encisador passeig[Ofensiu]
    franz appa | 27-02-2008

    Una brillant -en tots els sentits- descripció del moviment solar, el fals moviment que en realitat ens fa percebre el del terra que trepitgem. El recorregut del sol per la volta del cel, una volta i una altra... marcada per la caducitat i, tanmateix, abocada inexorablement al retorn.
    La contraposició entre les fortes imatges "abrusadores" i "colèriques" del sol resplendent ens van menant, sense quasi adonar-nos, a l'aquietadora i subjugadora imatge de l'alba, el seu encís.
    Crec que el poema va al concurs de poemes il·lustrats, i en si mateix, en la figura que tracen els versos sobre la pantalla, ja tenim un bell dibuix. I si un tanca els ulls, comprova que un bany de llum li ha encés petites flames al seu interior.
    Una abraçada,
    franz

  • Pentina la paraula[Ofensiu]
    deòmises | 27-02-2008 | Valoració: 10

    i fes-la teva, amb l'alquímia de la metàfora. Pentina-la com si la llum vivís en cada vers escrit. Pentina-la i cerca el sol que neix cada dia en una nova alba perenne.

    Pentina la paraula i sabràs que l'horitzó apareix en la seva clenxa.

    Una abraçada, olímpica. d.

  • Contrast[Ofensiu]
    Kanoa | 27-02-2008 | Valoració: 10

    Me sembla que per tenir caducitat és més cara aquesta bellesa i té més valor la seva tornada, després d'unes hores fosques.
    M'agrada el contrast, l'has resaltat molt bé.

  • Això són...[Ofensiu]
    F. Arnau | 26-02-2008 | Valoració: 10

    Els teus poemes, un gran encís. Aquest darrer molt musical, amb versos curts. Tot un cant al goig de la Vida.
    Sort al concurs!

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • força[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-02-2008 | Valoració: 10

    Hi ha força. Hi ha bravura. Ho sento.

  • Metafóric[Ofensiu]
    megane | 26-02-2008 | Valoració: 10

    El sol és un fènix vençut cada dia.
    El sol és invencible ¡ insubmís.
    Sempre retorna a l'alba següent.

  • Molt cuïdat[Ofensiu]
    T. Cargol | 26-02-2008

    i original per la temàtica i el tractament.
    Bon lèxic.
    No és una "efímera cavalcada"

    Nomes li haura faltat una menció al carro de Helios i al seu fill(?) Faetó.
    Felicitats,
    T. Cargol

  • Txell Pellicer | 26-02-2008

    reotrnar nooooo, volia dir retornar! ufs

  • Txell Pellicer | 26-02-2008 | Valoració: 10

    que té encís el joc de la geometria que fa contrastar el sol amb l'horitzó!
    Boniques metàfores, m'agrada la del genet sobre el corser!
    Sort per a cada dia, que mai no deixi de reotrnar l'alba!

  • Au Fènix[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 25-02-2008 | Valoració: 10

    Sí, certament som com l'au Fènix que diàriament eixim dels nostres caus de cendra per a enlair-nos una i una altra vegada a aquesta vida que és el món, el món del marbre mestís i a l'ambre daurat.
    Les nostres vides tenen molt d'això de Fènix, d'enlairar-nos quan estem desfets en un no-res i la bellesa és la nostra línia, la nostra barrera que ens frena la possible final destrucció.
    Sol, horitzó, volcà, aresta, tot té una caducitat fins i tot nosaltres que un dia arribarem a no alçar-nos ja mai, és el joc o la visió grega de la vida la de l'etern retorn de les coses que existeixen, no com la apocalíptica que té un fals final, perquè a la fi tot seguirà encara que siga sense nosaltres i qui sap si tornarem a viure una altra vegada en un univers finit i que la casualitat de les possibilitats combinatòries ens donen infinites possibilitats en un temps que de gran no existeix. La bellesa és el nostre bàcul Unaquimera.
    Bé et deixe que me'n vaig a dormir que demà treballe, t'envie una abraçada de complicitat desitjant-te bona nit i bon dia, avui no he fet cap passejada sinó només anar a la faena, bé ja et contaré algun que altre viatge. Petons de Vicent.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5313 Comentaris

499883 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket