Els dies

Un relat de: Xantalam

*

Es van consumint els dies
en un respir mecànic. Avui,
l'aire pur i net desplaça el d'ahir,
arcaic i dens.

Demà és un dia inèdit, no respirat;
l'omplen d'oratge fresc, de paisatge,
de pensaments i futileses,
de coses sèries,
hi posen lletres i mots,
temps i llum, sol i núvols,
el deixen lliure...
i entra exaltat en obrir la finestra.

Un nou dia.

En el tombant de les hores,
l'avui lentament es desprèn de mi;
exhalat, cerca una sortida digna.

Comentaris

  • Cada dia és nou[Ofensiu]
    rautortor | 23-02-2012

    El temps i els dies sempre fan cap al punt on la rutina es transforma en desídia. És allò que tu dius molt bé, “un respir mecànic” o que jo en un sonet comparava a quan t’adorms creient que el sol té franca la tornada pel deix perseverant de cada dia.
    Cada demà ha d’esdevenir, si t’adones que existeix, en un doll de sensacions, de vivències, d’aventura. En un dia NOU de trinca, per estrenar.

    Un bell poema, un magnífic brindis convidant-nos a viure la vida sempre com a nova.

    Raül

    P.S. Has llegit el meu sonet “Hic et nunc”, penjat a la meva pàgina?

  • Salutacions :)[Ofensiu]
    sempreningú | 13-05-2010


    L'últim vers és totalment expectacular!

    Et responc amb un poema que no parla del mateix però si del temps... Irrepabile Tempus Fugit.

    La teva sensibilitat la sento en cada mot!

    Una abraçada, et segueixo llegint!

  • Boníssim i [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 20-04-2010 | Valoració: 10

    Bell, molt bell aquest poema que es deixa llegir amb avidesa alhora que ens presenta i albira un futur més net i transparent, esperançador i ple d'il·lusions.
    Fantàstica i encertada és també la fotografia que has triat per il·lustrar la poesia.
    Gracies per tots els teus engrescadors comentaris.
    Va ser un plaer conèixer-te en l'acte del Ateneu Barcelonès
    Una abraçada,

    Lluís Cusidó

  • PRIMER CONTACTE[Ofensiu]
    joandemataro | 18-04-2010

    molt ben expressat, el pas de les hores, el temps, l'ahir i el demà
    m'ha agradat
    salutacions

  • Un poema esperançat[Ofensiu]
    rnbonet | 31-03-2010

    Ple de desitjos del demà, d'un futur pròxim a tocar de dits.
    Salut i rebolica!

  • certament... fa molts dies que et llegeixo[Ofensiu]
    Marc Freixas | 27-03-2010

    m'agrada molt la teva obra poètica

    hi trobo quelcom exquisit en els teus versos...

    i si no et valoro
    és perquè tu mateixa no ho vols,
    però certament
    els teus poemes són de 10 -ho dic amb tota la sinceritat del món-


    cada dia descobreixes nous valors en aquesta pàgina meravellosa
    i desde fa un temps
    que tinc la necessitat incontrolable de llegir-te


    no sé si has llegit a la renee vivien, també la trobo molt bona, i com tu, també ha participat en el repte poètic visual de la charlize i l'einstein


    bé, no m'allargo més... només felicitar-te per la teva bellesa literària -tot un plaer-

  • perdó[Ofensiu]
    berenguer | 24-03-2010

    M'hi he fixat més bé i dius: exhalat i no exaltat... (això em passa per anar massa depressa...)

  • Xantalam[Ofensiu]
    berenguer | 24-03-2010 | Valoració: 10

    Un poema ple d'imatges suggerents. He de confessar que molt sovint he de rellegir els poemes més d'una vega per a copsar-ne tot el significat (si és que arribo a fer-ho). Penso que és més demèrit dels poetes que no pas meu. En el teu però, les imatges sóc clares, transparents, i que traspuen aquest optimisme que et carateritza.
    Com que sé que no et molesta, et diré que les paraules "exlatat" i "exhaltat" estan massa juntes i es fan nosa... i una de les dues està mal escrita, no?
    Salutacioins i gràcies pel comentari.

  • Temps i espai[Ofensiu]
    nuriagau | 15-03-2010

    La vida transcorre mitjançant les coordenades de l'espai i del temps. Tu ens parles del temps, un temps que situes efímerament a prop d'una finestra.

    M'ha agradat molt el vers: " Demà és un dia inèdit, no respirat".

    Felicitats pel poema i per ser la guanyadora oficial de Nanoreptes en cap de setmana!

    Núria

    PS: Si veus el Ferran d'Armengol, felicita'l per la fotografia.

  • Senzill i estètic[Ofensiu]
    copernic | 24-02-2010


    Un poema que es llegeix amb avidesa, buscant la textura del pas de les hores. Una imatge molt suggeridora aquesta de l'aire net i pur d'avui que s'emporta l'arcaic i dens d'ahir. I el del demà que ve prenyat de projectes, il.lusions, esperances i també de feina, quan només l'atzar és el que decideix el que farem en cada moment (així és com ho he interpretat jo)
    Un poema senzill, bellament escrit, amb l'abstracció i la síntesi que sempre admiro dels poetes i de les poetesses. Una abraçada, Empar!

  • Crees sensacions amb imatges molt, molt reeixides[Ofensiu]
    JoanaCarner | 23-02-2010 | Valoració: 10

    Descrius el pas dels dies, el pas del temps, amb una plasticitat diàfana. Crees les sensacions que crec que tots hem tingut amb imatges molt, molt reeixides, i trobes els adjectius més adients: Es van consumint els dies en un « respir mecànic". Avui l'aire « pur i net » desplaça el d'ahir, « arcaic i dens ».
    L'últim paràgraf arrodoneix perfectament la poesia.
    Un relat que penso afegir als meus preferits. Passaré pels teus escrits i et seguiré llegint.
    Enhorabona.

    P.S. Ho sento però no m'he pogut estar de valorar-lo i donar-li el meu vot.

  • Epicuri | 22-02-2010

    no cal dir
    quan hi ha equilibri.

    Sentir.

    Ni demà, ni ahir,ni...

    Res.

    Sentir.

    El somriure que es dibuixa. Però ni tan sols.

  • mmmm![Ofensiu]
    clariana | 21-02-2010

    quina esperança que despua!
    gràcies!

  • Magnífic poema![Ofensiu]
    F. Arnau | 21-02-2010

    Benvinguda siga la proposta del Tibau, que ha fet que surten a la llum poemes tan bons com el teu... (també el del Ferran).
    La fotografia que l'acompanya també està a l'alçada. Es nota que el Ferran té bona mà per a fer fotografies.
    El poema l'he trobat diferent en estil als que sols fer, encara que no sabria esbrinar en què.
    De totes les maneres el resultat és magnífic.
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • Sembla com si...[Ofensiu]
    Gess Artré | 21-02-2010

    poema i imatge haguessin estat creades al mateix temps, com si del poema fluís la imatge i d'ella sorgissin aquests mots tan descriptius i bells, o a l'inrevés. Preciosos ambdos, de veritat.
    Una abraçada

  • Tens tants poemes exquisits![Ofensiu]

    Una cosa que podria semblar tan quotidiana -un nou dia, ves- esdevé una petita meravella. Les metàfores encertadíssimes i l'última estrofa genial.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Quina meravella![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 20-02-2010 | Valoració: 10

    El teu poema transmet una màgia especial, et fa reflexionar sobre el valor del temps i el seu pas per la vida. La imatge de la finestra, una fotografia esplèndida (et felicito, Ferran!), dóna una alenada d'aire fresc que acompanyes amb els teus mots lluminosos, esperançadors, impecables. Un nou dia, en el que "tot està per fer i tot és possible", com deia Martí i Pol. La darrera estrofa és magistral. Penso que és un d'aquells regals que tot sovint ens ofereixes. Tot i sabent el que penses sobre les valoracions aquest cop no em vull reprimir.
    Et felicito de tot cor, Empar.
    T'envio una abraçada ben forta.

    Mercè

  • Per un nou dia radiant[Ofensiu]
    Núria Niubó | 20-02-2010

    Un poema dolç i seré que entra dins el cor amb un alè ple d'esperança.
    El demà i el avui és confonen i s'agermanen en aquest versos nostàlgics .
    Un poema bell , per llegir-lo moltes vegades en la tranquil·la estança , en el silenci d'un paisatge , tot fent-lo una mica nostre.
    Gràcies Empar , és senzillament preciós.
    Una càlida abraçada,
    Núria

  • Hola Xanty![Ofensiu]
    llamp! | 19-02-2010 | Valoració: 10

    A pesar de la meva abscència en les darreries pel Fòrum i després de travessar una temporada poc creativa, torno al contraatac.

    He llegit el teu poema, em sembla bo i intens, La foto és molt inspiradora. Em recorda aquelles tardes després de dinar, quan vivia a casa els pares. Resulta que després de dinar me n'anava a la meva habitació i junt a l'escriptori vaig iniciar-me en la poesia, rere aquells raigs solars que es feien presents a través de la finestra i la persiana. En aquella estona d'escalfor, de recolliment, trobava moments per a crear, per a la creativitat i sense més preàmbuls em posava a escriure un diari o un poema, o llegia un llibre o escoltava música. Per a mi el migdia, després de dinar, el meu oracle de la creativitat m'esperava a la meva habitació i escriptori. Recordo amb nostàlgia aquells moments....

    I dit això m'esfumo.

    llamps!

  • OOHH EMPAR !!![Ofensiu]
    Fidel | 19-02-2010

    M'has deixat sense mots
    guardats a les golfes
    estranyes de la poesia.

    Si em permets la frivolitat, coi !, qui pogués ser a dins aquesta casa i poder gaudir de la vista...

    Seriosament, me'n vaig a l'abstració, que d'això es tracta: les finestres ideals per fugir, per somniar i per veure.
    I puc dir poc més,
    que els mots me'la havia deixat, no ?

    Genial, senzillament... genial.

    Fidel

  • Obrir la finestra de l'inspiració[Ofensiu]
    Fada del bosc | 18-02-2010 | Valoració: 10

    Quina fotografia més evocadora, sembla que la fotografia s'hagi fet per el poema, no el poema a través de la fotografia. Obrir la finestra per rebre un nou dia....un dia ple d'inspiració.

    Una Abraçada!


  • passat, present, futur[Ofensiu]
    franz appa | 18-02-2010

    Bellíssima integració d'imatge i lletres... Em permets afegir un element.? El teu poema m'ha evocat unes frases d'una cançó dels molt admirats Jethro Tull, "Va ser un dia nou ahir / però és un dia vell arvui".
    Allà va...







    Una abraçada,

    franz

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

589 Comentaris

115935 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic