Malpensant del cel

Un relat de: Xantalam

*


S'han apagat els llums del carrer i de les cases, la lleu claror del vespre s'apaivaga en la tensa espera. Els terrats mantenen el color blau cendra manllevat al cel. Caurà la nit sobre nosaltres, sobre la ciutat atemorida i humiliada. En l'obscuritat la por s'allargassa, freda i amarga. No m'habituo al toc sobtat de les sirenes. De sobte es romp l'habitud de la vesprada, es deixa el plat a taula, la conversa a mitges, es treuen els fills del llit, embolcallats amb mantes. El so de l'alarma és sostingut i prolongat. Baixem les escales a corre-cuita, no mirem enrere. Ens dirigim a l'estació de metro, al refugi improvisat. Allí s'amunteguen les famílies; duen en els rostres la mansuetud de les víctimes. Els cossos jauen al terra coberts amb flassades. Són hores de quietud compacta, esberlades pel ressò d'un estossec, pel plor d'un infant, fins que el ronc esmorteït dels avions ens arriba llunyà i el terra tremola de ràbia.

La cerco en la foscor confusa; és el tercer dia que recorro de cap a cap l'andana i no l'he trobada. Tanco els ulls i procuro descansar. Es dilueixen a poc a poc les ombres del subsòl i una lassitud extrema m'envaeix. Em veig pujant al terrat a netejar la gàbia dels ocells. Una llum aclaparadora miralleja sobre els llençols estesos, l'oratge suau de març em llepa les galtes. Ella apareix al terrat veí, estén la roba. Deixo anar els ocells i suaument es posen sobre la seva figura blanca.


Comentaris

  • Angoixant[Ofensiu]

    Angoixant. No trobo altra paraula per reflectir el que he sentit les tres... sí, tres vegades seguides que he llegit aquest relat. Sóc un mal lector. En alguna ocasió he dit en els meus comentaris que sóc lector de primera lectura, em costa molt tenir d’esforçar-me per captar el sentit de la narració. De totes maneres, Empar, escriu de tant en tant un relat, per curt que sigui, la teva poesia em supera.
    Un petonet, amb permís d’en Ferran.
    —Joan—

  • al museu Picasso[Ofensiu]
    panxample | 18-07-2010 | Valoració: 10

    just davant l'original.
    Escolto el teu relat.
    De sobte un singlot..,un nus darrere el nas, les parpelles netejant els ulls plorosos.L'emoció escampa.
    enhorabona és magnífic
    avant i ben amunt!

  • Una prosa poètica magnífica[Ofensiu]
    nuriagau | 17-06-2010

    Has aconseguit descriure poèticament una imatge al mateix temps que li insereixes unes accions, uns sentiments, unes sensacions.

    Creia recordava unes paraules a la teva biografia (potser les he llegides al fòrum), que explicaven que les imatges i les músiques són capaces d'inspirar-te per a escriure poemes. En aquest cas, una pintura t'ha provocat la creació d'un magnífic relat.

    Enhorabona, Xantalam!

    Núria

  • Les obres D'en Picasso [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 10-06-2010 | Valoració: 10

    amb els seus pinzells màgics, son comparables a la teva ploma, que màgicament fas córrer sobre el paper omplint-lo de textos magistrals.
    Avui he pogut veure l'escenari que ens dibuixes en aquesta acurada descripció d'uns paisatges urbans i vespertins aconseguint embolcallar-me en l'escena d'uns fets cruents i per molts inoblidables. Saps? L'avia de L'Espe (la meva muller) va morir en aquest bombardeig.
    Repeteixo has aconseguit una obra literària de primer ordre.
    Una abraçada

    J. Lluis

  • Et coneixia més pels teus poemes[Ofensiu]

    Tanmateix m'adono que la teva prosa (poètica, sí) és també exceŀlent: el lèxic tan ben trobat, les emocions que traspua, la història mateixa. I tot en un parell de paràgrafs. És un relat que resulta colpidor i bonic alhora. Com t'ho fas?
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Esplèndid!!![Ofensiu]
    copernic | 29-05-2010


    Ja sé que demanes un comentari crític i sincer però noia, només puc ser sincer perquè crític amb aquesta prosa poètica que gastes!
    Poques coses puc dir a part de mostrar el meu entusiasme per aquest relat inspirat en aquest quadre de l'època blava de Picasso. Tot està tan ben encaixat en el text i és tan suggeridor que agafaré per un moment el barret del teu home i et faré una gran barretada estil mosqueter. Un petó!

  • Encisador [Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 14-05-2010

    per la cruesa, per la compassió que ens fas despertar de sobte per tota aquellla gent que va passar un infern com aquell. També per la tendresa del final, com una esperança de futur que es manifesta entre les hombres.
    L'havia llegit però no vaig tenir el temps per comentar-te'l i m'ho vaig anotar perquè no volia deixar passar l'ocasió de dir-te que al llegir-lo em fas fer estremir.
    Una abraçada!

  • seguim en contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 11-05-2010 | Valoració: 10

    en primer lloc gràcies pel teu ajut amb els meus problemes tècnics...en segon lloc torno a dir-te que quedo bocabadat amb els teus relats...el vocabulari que utilitzes i el sentiment i força que transmeten...

    PD. no sé si l'has llegit ja però et convido a llegir un meu poema: Abraça'm

    una abraçada
    fins aviat
    joan

  • març del 38... terrats de barcelona i picasso[Ofensiu]
    Marc Freixas | 10-05-2010

    xantalam...

    ja n'hi ha per malpensar ja!! afegiré que crido impotent
    per un temps de feixistes
    damunt aquella barcelona maltractada...

    d'aquella gent empobrida
    de vida indignant
    i de ben segur
    que plena de records terrorífics
    en la memòria històrica de nosaltres

    -ja mai més no podem ni hem d'oblidar... és el nostre deure recordar-ho perquè no passi més-


    un 10 per tot el què representa el teu escrit
    amb una il.lustració/pintura molt encertada de picasso


    endavant... salut i lletres!!!


    altra volta
    una abraçada literària novament

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

589 Comentaris

119333 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic