Dins un cove

Un relat de: Xantalam
Dins un cove duc turons,
l’hàlit suau de la vesprada,
llavis enllunats, palpebres,
sals, caragols i mullena
a la polpa; el so de tots
els mars ungint les carenes.
Eriçar sota la mà
les ales fluents del tacte,
escampar-nos de tremor
en el periple d’uns llavis.
Vull estendre un paisatge
sobre la planura erma
–boca arran de boca–
i càlida, bruna, fonda,
estendre’m en tu.

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • He rebuscat per tot el món[Ofensiu]
    leonardo | 13-04-2012 | Valoració: 10

    fins que l’he trobat avui al teu espai: un cove fantàstic, meravellós, ple de sensualitat : “el so de tots els mars ungint les carenes”... M’ha fet eriçar la pell

    Una forta abraçada, Empar

    leonardo

  • La imatge del cove[Ofensiu]
    Frèdia | 03-03-2012

    Un cove on hi podem trobar tots els sentits, tots ben desats per després configurar un paisatge damunt la planura erma. La imatge del cove és bellíssima. La de la planura, que ha deixat de ser erma gràcies als elements del cove és preciosa. Allò que jo tinc i que et serveix a tu per fer-te ric i fèrtil. Allò que tu em dónes per desitjar donar-te més. Potser això m’ho invento, però és la imatge que em transmet el teu cove. Sempre crees imatges d’una gran riquesa i ho fas creant alhora una bella melodia, com si en comptes d’un poema fos una cançó. Fa dies que havia llegit el poema, però mai no trobo temps per aturar-me a deixar comentaris. Una abraçada!

  • Natura humana[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-03-2012 | Valoració: 10

    Fantàstic poema de natura i home. Vocabulari riquíssim de riquesa, amb un ritme de balancí al capvespre. Breu, perfecte per a recordar i rellegir dues, tres o quatre vegades. Les imatges resten al cervell i el somni ho agrairà. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Benvolguda Empar...[Ofensiu]
    F. Arnau | 28-02-2012

    Ja estava notant la manca dels teus poemes a RC, encara que amb lo dels blocs ens passa a tots una mica el mateix...
    Ja saps que sóc un dels teus adeptes més fidels.
    A reveure, i ja m'agradaria que fos possible coincidir enguany en algun dels esdeveniments (festival al meu poble, presentacions de llibres, etc..)
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

    I records d'Isabel...

  • mar i carena[Ofensiu]
    franz appa | 22-02-2012

    Benvingut el teu retorn a aquesta pàgina, amb aquest poema senzillament enlluernador. Amb ritme insuperable, reposat i urgent alhora, es desencolupa aquesta fusió de cos i paisatge, de la fertilitat de la natura i de l'atracció feta amor, feta cant, feta el so del mar ungint carenes.

  • M'ha agradat molt![Ofensiu]
    somriurem | 22-02-2012

    Sensualitat, desig, feminitat, entrega.... i com sempre amb molta elegancia.

    M'ha agradat molt!

    Petons.

    Somriurem

  • ens has fet esperar[Ofensiu]
    Lluís Dargos | 22-02-2012

    i vull deixar constància que aquest poema m'ha agradat molt, tan sensual i ple de referències explícites a la vida i al goig de viure.

    Gràcies pel regal que ens fas.

    EA

  • Preciós el poema[Ofensiu]
    bloodymaruja | 21-02-2012 | Valoració: 10

    He quedat presa en la màgia del teu cove de desig, íntim i ple de sentiment, Preciós poema.

  • Quan era petit [Ofensiu]
    rautortor | 21-02-2012

    ...em posaven i em transportaven dins d’un cabàs, còmode i mollenc. No eren moments per pensar en bressols. Es l’anècdota que fa més personal i delitós el teu cove.
    Tu hi duus o hi tens guardat tot un món, íntim i sensual alhora. Sensacions que es clouen en un desig arran de pell. El meu en tenia a mi, a punt de començar a gaudir de la tendresa de ma mare –avui, precisament avui, fa vint-i-cinc anys que la vaig perdre, pobreta!.

    M’agrada el teu cove màgic i farcit de sentiments.

    Raül

  • Dins un cove[Ofensiu]
    allan lee | 21-02-2012

    hi caben móns molt grans. La bellesa, la dolçor, paisatges sensuals de sorra i de la pell. Però només la mirada d'una persona especial ens els pot mostrar: la mirada d'una poetessa excepcional com Xantalam.

    Què contenta estic que publiquis! La teva presència fa més valuosa aquesta pàgina nostra de RC. Molts petons,

    a

  • un cove ple ...[Ofensiu]
    joandemataro | 21-02-2012 | Valoració: 10

    de màgia, com aquest preciós poema

    una meravella empar

    abraçades
    joan

  • Un poema deliciós![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-02-2012

    Un poema que mostra amb gran elegància unes imatges precioses on la sensualitat s'expandeix per tot el cos del poema.
    Mots màgics, deliciosos, que t'atrauen com imants enlluernadors, possessius, absorvents. Tots ells vessen bellesa, passió, intimitat, nuesa, natura.
    Xantalam! Ostres! Ets una gran poetessa! Que n'és de bonic llegir els teus versos!
    Una abraçada molt sentida,

    Mercè

  • Tots en volem[Ofensiu]
    Carles Ferran | 21-02-2012

    M’ha enlluernat com et fabriques tu mateixa, amb el que duus, el paisatge que desitges per acollir l’amor i el desig. Tots volem coves com el teu.

  • No es un cove[Ofensiu]
    Josep Ventura | 20-02-2012


    ple de palla, es un cove ple de meravellosa poesia
    Salutacions
    Josep

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

99 Relats

569 Comentaris

64455 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Prefereixo que no em valoris, t'agrairia més un comentari crític i sincer.


D'un repte personal, del compromís cultural i de la meva gran passió ara pretenc fer un ofici (no una professió).

Maig, 2010


Un dels trets que em defineix és la fascinació que sento per la Llengua Catalana. Em considero, en aquesta matèria, autodidacta tardana i en continu procés d'aprenentatge.
Quan escric sento que tinc la responsabilitat de fer-ho bé, per mi mateixa, per respecte als possibles lectors i, sobretot, per l'estima vers l'idioma en el que m'expresso; per tant els errors, inherents a qualsevol activitat humana, em saben molt de greu.
No caldria dir-ho, però el respecte el faig extensible a totes les Llengües del planeta: les més parlades, les minoritàries, aquelles en perill d'extinció, i les que ja no hi són; a través de la seva llengua s'estima a un poble.

Un altre tret és la passió que sento per la poesia.
La pràctica de la poesia ens fa més sensibles i això vol dir més perceptius, més pensadors, més civilitzats, més savis, més humans.
Biel Mesquida.

I el meu anhel és aquest:

Sapigueu esperar amb desig: ja vindrà l'hora. Ja vindrà l'hora en què, tot plegat i amb gran esgarrifança, us sentireu posseïts i posseïdors de la muntanya, com si ella i vosaltres fóssiu una mateixa cosa amb una sola ànima (que és Déu). I anireu pels carrers com una muntanya que camina i panteixa, i començareu a dir coses, coses rítmiques i clares (perquè serà el ritme clar de l'Univers que parla amb vosaltres), coses que són l'essència de la muntanya, que són Déu en ella i en vosaltres (tot u). Llavors podeu dir que heu vist la muntanya i que l'heu dita bellament. I això és poesia; això és, unitat.
Joan Maragall

Maig, 2009


Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Pot ser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com

Bloc sobre cultura Un Capvespre a la Mediterrània

Bloc de poesia Enfilant finestres