Cercador
ni dels llavis l'aire
Un relat de: Xantalam- Compartir:
*
Tinc una barqueta
sobre la palma
de la mà quieta,
aigua dins la conca
i la mar en calma.
Dits de sol unglegen
l'arena fonda
i el líquid vessa
entre la pell pàl·lida.
Tinc una barqueta
sobre la mà quieta;
no avança, palpeja
entre solcs i línies
de la mà buida.
Ja no valen veles
ni dels llavis, l'aire.
Comentaris
-
Més Lorca que Espriu... Més Antonio que Salvador...[Ofensiu]Toni Arencón Arias | 03-06-2010
Uffff! Quin "poemazo"!!!!! Gran de deliri, minúscul de paraules... M'ha recordat, en llegir-lo (per la cadència), les imatges de les noies del barri, saltant a la corda, fa molts anys, i les cançons que cantaven... Cançons "senzilles i tendres·. Ingènues. Que semblava que no deien res, però que ho deien tot. Al meu barri les nenes ja no salten a la corda, no tenen temps, estan assegudes en un banc, enviant-se'n missatges SMS.
* * *
Tanco els ulls, any 1976... l'estiu ha arribat... vacances escolars... torno a casa, suat, després de jugar a la pilota amb els amics, sento rialles... Les noies del barri juguen a la corda...
(Entra la primera)
Un, dos, tres ...
Tinc una barqueta... sobre la palma... de la mà quieta,
Quatre, cinc, sis ...
(Entra la segona)
...aigua dins la conca... i la mar en calma.
(Surt la primera)
...Dits de sol unglegen...
l'arena fonda...
i el líquid vessa...
entre la pell pàl·lida....
(Entra la tercera. La corda fustiga el terra del carrer, cada vegada més ràpidament)
...Tinc una barqueta...
sobre la mà quieta...
(Surt la segona)
...no avança, palpeja...
entre solcs i línies...
de la mà buida....
(Entra la quarta)
Ja no valen veles...
ni dels llavis, l'aire....
(Més ràpid)
Ja no valen veles...
ni dels llavis, l'aire....
(Encara més)
Ja no valen veles...
ni dels llavis, l'aire....
(La corda s'entrebancs entre les cames de les noies, la cançó s'atura, sonen les rialles)
* * *
Una abraçada,
Toni. -
Tan sols[Ofensiu]Nonna_Carme | 25-05-2010
una paraula : DELICATESSEN !!!
Felicitats, Empar ! Una abraçada.
( No et valoro perquè no vols però ja saps que t'admiro moltíssim)
Nonna -
poeta dels sentiments,, de versos [Ofensiu]panxample | 25-05-2010
amb mots carregats de; força, tendresa, perfum,sensibilitat,rabiosament entenedors..........
un plaer llegir-te.
com ho fas, per inserir fotografies als relats?
avant -
Veles de pell.[Ofensiu]lluis perealbert | 01-05-2010
Salutacions mes cordials i tardanes, he estat fora de covertura, pero ja soc atrament ...aqui.
Un poema dolç com la xocolata entre les papilas de la llengua. "Veles de pell " es el titol d'un poema meu, molt igual el teu, ja tel escriure aqui en RELATS.
Una abraçada a tu iel teu home. -
mar en calma...[Ofensiu]perunforat | 23-04-2010
quin balanceig sobre el palmell de la mà, pels solcs arrugats i aquesta imatge tan bella!
Amb la fragància dels teus mots, aroma de versos...
Una abraçada!
Raquel -
Un poema tendre[Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 23-04-2010 | Valoració: 10
Un poema tendre que em fa surar amb delicadesa en una barqueta fràgil de paper.
Novament un plaer llegir-te, i amb aquest comentari t'envio un record, una rosa i una abraçada
Lluís Cusidó
-
indefinida | 13-04-2010 | Valoració: 10
Com un peix fora de l'aigua...
Petons. -
La quietud[Ofensiu]Joan G. Pons | 13-04-2010 | Valoració: 10
A vegades, Xantalam, la quietud també belluga.
Molt suggeridor. -
Un altre poema teu[Ofensiu]Shaudin Melgar-Foraster | 13-04-2010
delicat, sí, però que no deixa al lector indiferent. Els versos bressen imatges a la ment i les imatges són plenes de sons gentils. Així sento jo el teu poema.
Una abraçada,
Shaudin
-
Molt bo, Empar![Ofensiu]F. Arnau | 08-04-2010
Com diu aquella cançó de l'Ovidi:
Què no li calen veles!
Crec que era un poema del Salvat-Papasseit, si no recorde mal.
I com tu dius:
Ni dels llavis l'aire!
Una forta abraçada!
FRANCESC
PS El meu llibre ja està a l'impremta...
Valoració mitja: 10
l´Autor
100 Relats
591 Comentaris
140747 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.
El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)
***
Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.
Maig, 2008
xantalam@gmail.com
Bloc de poesia Enfilant finestres
Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic