Hem mort tantes vegades

Moltes felicitats! Ara compartirem un disc també. Una gran il.lusió, la veritat. Rep una forta abraçada i fins aviat!

aleix

Imatges molt clares.
Potser som massa innocents, mentre nosaltres mateixos ens carreguem el planeta.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat pel grup català BROU per ser musicat i enregistrat en un cd d’autoria compartida.

Agrairíem que et posessis en contacte amb l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) per tal de fer-te arribar el full d’autorització d’enregistrament i poder tirar endavant aquesta iniciativa.

Gràcies per participar i, de nou, felicitats!

Junta de l'ARC

Moltes felicitats per la teva selecció! Ens veurem. Una abraçada.

Aleix

per ser seleccionada.
Una abraçada.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

Això és pura poesia, quina meravella! Quina reflexió més punyent i quines imatges tan corprenedores! La frase final és tota una meravella aquí, al final de tot. La mort, l'adéu és sempre difícil. La sabata abandonada és impactant, fotografia d'una realitat, en blanc i negre, en vida o mort. Poesia, vaja. Una abraçada ben viva.
aleix

amb belles paraules i un final preciós
gràcies empar per comentar-me
t'envio una abraçada plena de colors de primavera
joan

felicitats!!, de tot cor. tens una gran riquesa expressiva i capacitat de síntesi...Amb poques paraules dónes, traments, les teves vivències...: la guerra, l'home contra sí mateix..., la paradoxa terrible!, que bonic el final..., "hem mort tantes vegades..."
I hem nascut tantes vegades...a la vora de l'escalf dels teus versos...gràcies, Xantalam..........

Em sap greu entendre tant poc de poesia, sobretot a l'hora de comentar. Sempre em resulta difícil copsar el llenguatge, les imatges... Però aquest no és el cas. En aquest poema em passa tot el contrari. Diria que és una de les narracions més clares i directes que he llegit i al mateix temps té l'eteritat (la paraula no existeix en català, però des d'aquí la reivindico) la ingravidesa pròpia de la poesia, que fa que les paraules dansin de puntetes i facin piruetes a l'aire. Tot i el dolor que conté, l'escena crua que ens descriu, el poema és bellíssim. Morim moltes vegades, cada cop que ho fa un com nosaltres, i moltes vegades ens aixequem i continuem vivint pels que ja no poden fer-ho. Empar, la teva poesia és d'un nivell molt alt. Cada cop que et llegeixo, m'agrada més. Quin temps dedicat a l'escriptura tant ben aprofitat! T'envio una abraçada.

En qualsevol indret ,llunya o pròxim.
No és pluja, és mort.
Hem mort tantes vegades i continuarem morim.
Poema que per desgràcia el tenim present cada dia.
Enhorabona, per aquesta denúncia. Fa pensar.
Avant

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC